Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Archive for Desembre 2010

Notes sobre institucions desaparegudes (IV): El diari El Ebro

leave a comment »

El Ebro fou un diari d’ideologia política catòlica tradicional i independent. que va començar-se a editar l’1 de desembre de 1900. Era una publicació diària administrada  per la llibreria d’Arturo Voltes Ribó; el diari tenia la seva seu al portal de Palau número 2.
Els seus continguts incloien tant noticies de caràcter local, nacional i internacional. També novetats bibliogràfiques, així com monografies, santorals i horaris de misses.

Fonts Consultades:

El Ebro: Diario de Tortosa.1 de diciembre de 1900. Núm.1. Año 1. Biblioteca Virtual de prensa Histórica. Ministerio de Cultura. Gobierno de España.

Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 30, 2010 at 17:00

Arxivat a Tortosa

Tagged with , ,

Oficis tortosins: l’Hostaleria a l’edat mitjana i moderna

with 2 comments

Vista del Palau episcopal.
Autor: Manel Zaera 
Segons l’Enciclopedia Catalana l’hostal es “on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries (…). Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta (…). Generalment els hostals de fora de les ciutats eren establerts en els camins públics i en llocs de mercat (…)“. 
Hi ha referències a l’existència d’aquests establiments durant la baixa edat mitjana i edad moderna a la ciutat de Tortosa. Així, cap a l’any 1272 hi ha referència d’un establiment anomenat Hospital de la Grassa, tot i que es de suposar que hi devien haver més establiments d’aquest tipus, ja que les Costums de Tortosa esmenten que “la farina sia criada en tot obrador hostal o casa”.
Així mateix en el coronatge i maridatge de l’any 1561 ja hi consten cinc hostalers i un bodegoner. Un d’aquests hostals era l’hostal de Joan Rovira. Segons Hilari Muñoz i Sebastià – Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l’edat moderna (1553-1642) – era un establiment molt ben situat al Portal del Pont de Barques, ocupant el solar de l’actual edifici adjacent al Palau Episcopal, vora l’antiga casa de la ciutat i la Casa del diputat del General (Carrer Dr. Ferran i Clua).
Sembla ser que l’edifici es dividia en catorze àmbits ( , una part pública destinada a menjador, dormitori de viatgers i entrada i una part privada. Les habitacions no eren gens luxoses ja que el mobiliari era gairebé espartà (normalment es composa d’un llit, una cadira i una tauleta); a més l’higiene brillava per la seva absència.

Fonts Consultades:

MUÑOZ SEBASTIÀ, J.H. Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l’Edat Moderna a Tortosa. Editorial Cooperativa Gràfica Dertosense. 1997.

ROVIRA SALVADOR-J. Els nobles de Tortosa (segle XVI).Consell Comarcal del Baix Ebre. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1996.

VILA , M. A. Tortosa al segle XIII. Vida i Costums dels Tortosins. Editorial El Llamp. 1986.

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 27, 2010 at 22:43

La participació occitana en la conquesta de Turtuxa (any 1148)

leave a comment »

Cavaller occità (representació)
Font: Pedro II de Aragón
Els cavallers occitans eren vassalls del comte Ramon Berenguer IV i formaven part de l’host comtal durant el setge de Turtuxa fins a la seva caiguda a la fi de 1148. De la host en destaca en Guillem VI de Montpeller “el Gran” que comandà l’esquadró que atacà la ciutat per darrera des de les seves serralades. 
Altres personatges que hi participaren foren Ermengarda I vescomtessa de Narbona, i Berenguer, abat de Grassa.

Guillem de Montpeller signà dos documents amb Ramon Berenguer IV. El primer, durant el setge, quan només restava la Suda per conquerir,  actuà de testimoni en la donació a la Catedral  de Sant Llorenç de Gènova de dues terceres parts de l’illa de l’Ebre que hi havia enfront de la ciutat -l’illa de Gènova (actual Ferreries)-; el segon document, signat el 24 de setembre de 1148, de la donació de l’alfòndec – fondit –  (lloc on estaria situada la futura llotja i el barri de pescadors)  i diversos immobles, als habitants de Narbona per la seva participació en l’empresa comtal, conseqüència que  es va traduïr  amb una gran immigració occitana cap a Tortosa.

Fonts Consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat de València 2001.

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 23, 2010 at 22:05

Notes sobre institucions desaparegudes (III): La Penya Cervantes

leave a comment »

Planter d’un equip anglès dels anys 20. Font: Cabronos.es
El C.F. Cervantes, era juntament amb l’Ateneu i el C.D. Tortosa, un dels clubs de futbol de la ciutat en aquell temps. El futbol sempre ha estat molt arrelat no només a Tortosa sino en el conjunt de les Terres de l’Ebre.
El seu camp estava situat entre el Barranc de Caputxins i l’hort de Rovira i era un terreny de joc de terra. No disposaven tan sols de vestuaris ni de dutxes, ni tampoc graderies ni lavabos (els jugadors i l’àrbitre anaven i marxaven vestits del camp amb l’equipació). Tenien la seva seu al Carrer Cervantes, al lloc on actualment està situada la botiga de roba esportiva “Pam i Toc” i que en els anys 20 era el popular Bar Cervantes. Amb la venda de la finca Falcó a la família Mangrané el club deixà la seva activitat i per tant, deixà d’existir com a tal. Això succeí l’any 1930; els terrenys es destinarien a la construcció d’una de les fàbriques més emblemàtiques de la Tortosa del segle XX: la Yutera de l’Ebre.
El Cervantes jugava a la Campionat de la Lliga amateur de futbol de la Federació Catalana de Futbol Amateur, en concret en el campionat provincial de Tarragona, juntament amb clubs com el Dertusa C.F., C.D. Roquetenc, o el Catalònia.
Fonts Consultades:
FORÉS CODORNIU, F. Biografia  d’una Història Laboral Compartida. 1935-1975. Impremta Querol S.L.. 2008.
El Heraldo de Tortosa. 24 d’octubre de 1930.Pag. 2.
El Correo de Tortosa 25 d’octubre de 1930. Pag. 3.

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 21, 2010 at 22:30

Edificis desapareguts (II): Sant Miquel dels Templers

leave a comment »

Claustre del monestir de Santa Clara.
Font: www.turismoporespana.ar/tortosa
El 31 de desembre de 1148 es produeix la capitulació de la Turtuxa musulmana, el comte Ramon Berenguer IV repartí l’antic territori tortosí entre els seus aliats. Del repartiment el temple adquirí la cinquena part de la senyoria de Tortosa, segons els pactes de 1143 aprovats conjuntament amb el comte, la Casa de Montcada i els genovesos. Un dels sectors dels que prengueren possessió correspon a l’actual barri de Santa Clara on es construïria al segle XIII el convent que li dóna el nom. Segons alguns autors com Joan Fuguet i Sans, es probable que l’origen del convent fos aquesta església primigènia que els templers construïren per al barri . A mitjan segle XIII s’instal·laren les monjes clarisses, que ajudades pel rei Jaume II, construïren el seu convent.  De la suposada antiga església encara es poden admirar cinc arcs diafragma, visibles entre d’altres llocs, desde la pujada al castell de la Suda.
Fonts consultades:
FUGUET SANS, J. L’arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau editor.Barcelona, 1995.
PAGAROLAS, L. La comanda del Temple de Tortosa. Primer període (1148-1213). Cooperativa Gràfica Dertosense, 1984.

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 19, 2010 at 22:48

Edificis desapareguts (I): l’Hospital de Sant Llàtzer

leave a comment »

Hospital medieval.
Font: caballerosministriles.blogspot.com/
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, L’hospital durant l’edat mitjana era una antiga casa d’acolliment per a pelegrins i pobres durant un temps limitat; també acollien, si estaven situats en ports de muntanya molt perillosos, als vianants que anaven de pas. En el cas del nostre hospital però , hem de situarlo en la primera definició, es a dir, com a casa d’acolliment. En efecte, en la documentació medieval apareix anomenada com a “Casa de Sen Lar” en la primera vegada que s’esmenta l’any 1338.

L’administració d’aquesta casa està molt relacionada amb l’hospital de la Santa Creu, però també amb la Universitat de la ciutat que hi realitzà diverses donacions per a la diverses reparacions ( porxo i teulada de la casa) o ampliacions (la cambra de la capella). Pel que respecta a la seva ubicació, sembla ser que la seva situació es triangularia entre els carrers Lamote de Grignon, Maria Rosa Molas, Enric d’Ossó i l’Avinguda Generalitat, segons les troballes arqueològiques realitzades al segle XIX.
Fonts Consultades:
VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abad Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Per saber-ne més:

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 17, 2010 at 21:53

Un jueu ambaixador del califat de Còrdova: Ibrahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi

leave a comment »

Miniatura en mauscrit sefardi. s. XIV.
Font: http://paseandohistoria.blogspot.com/2010_02_01_archive.html

Ibrahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi fou un comerciant jueu tortosí que visque en temps del Califat Omeia de Qurtuba (Còrdova). El califa de cordoba el nomenà ambaixador del califat, càrrec que exercí entre els anys 960 i 970. L’any 961 el trobem de missió diplomàtica a la cort del papa Joan XII, i també a la cort imperial de l’emperador del sacre imperi romano – germànic Otto I el Gran. En viatge per Germània l’any 973 passa per Soest, ciutat el radi d’influència de la qual s’estenia des del Bàltic fins a la Mediterrània i des d’Amsterdam fins a Sant Petersburg, a la vella ruta del Hellweg. En aquest viatge passà per Utrech, Maguncia i Fulda, passant pel reialme dels txecs i visitant Praga i Cracòvia (Polonia). Sobre aquestes dues ciutats, els relats d’brahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi constitueixen els primers documents escrits sobre les mateixes, on descriu detalladament els costums d’aquests pobles eslaus.

Fonts Consultades:

MIRAVALL, R. Madina Turtuxa. Introducció a la Tortosa Islàmica.Cooperativa Gràfica Dertosense (1999)-

BALAÑÀ, P. Un jueu de Tortosa (Segle X) informador dels geògrafs àrabs medievals. (2008).

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 13, 2010 at 19:04

Arxivat a General

Tagged with , , , , , , , , , , , , ,

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa