Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Archive for gener 2011

Guillem Ramon I de Montcada, Senescal de Barcelona i Castlà de la Suda

leave a comment »

Guillem Ramon de Montcada.
Font: http://montcadaireixac.blogspot.com 
Fill de Guillem I Senescal de Barcelona i de la dama Agnès, participà en la conquesta de Turtuxa l’any 1148 al costat del comte Ramon Berenguer IV. El comte li deixà una tercera part de les rendes comtals. actuà com a castlà de Ramon Berenguer IV en el repartiment de les donacions territorials. No obstant, no conforme amb aquest repartiment es querella contra el comte i presentà aquesta davant la Cúria Comtal. 
El senescal acusava al comte de no haver rebut la part que li corresponia, que figurava en document escrit. El text del judici es definien els drets i obligacions que a Guillem Ramon de Montcada li corresponien per dret:  la part de les quèsties sobre els andalusins i els jueus; la part de la  concessió i exercici de l’almostelafia – percentatge dels beneficis generats per el rescat de captius -, la soberania i jurisdicció sobre el fruit de les rendes de les heretats dels que habiten la ciutat. Així mateix el comte prohibia al Senescal  la imposició de nous drets i acceptar noves càrregues i prestacions en treball dels andalusins.

Fonts consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200).Universitat de Barcelona. Servei de Publicacions Universitat de València, 2001.

Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

gener 23, 2011 at 19:38

Oficis tortosins (II): el mestre de cases o "magister domorum"

leave a comment »

Alguns mestres de cases participaren en la construcció
de la Seu
Podem considerar els mestres de cases com els precedents dels actuals paletes. Durant la baixa edat mitjana gaudien d’un status social equiparable als mestres d’obra. El treball d’aquests professionals es centrava principalment en els edificis fets de teula totxo i morter; no treballaven de manera independent, sinó  amb altres professionals tals com els mestres picapedrers o els mestres d’obra.
Durant la Tortosa baixmedieval, un període de gran efervescència constructiva, tingueren un paper fonamental en la dinamització econòmica de la ciutat. Alguns dels mestres de cases que esmenta la documentació medieval són Bernat de l’Estor (1376), Francesc Solà (1450), Antoni Taix (1489). També apareixen mestres de cases moriscos, que es dedicaven a obres de fusta i maçoneria.
Els coneixements que atresoraven aquests mestres no es limitaven a la construcció, sinó que abastaven altres com la fusteria, o aquells propis dels picapedrers.
Fonts Consultades:

  • ALMUNI, V. La Catedral de Tortosa als segles del gòtic (Volum I). Onada edicions. Col·lecció Conèixer, 1. Benicarló, 2007.

  • VIDAL, J. La construcció de l’assut i sèquies de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la baixa edat mitjana. De la promoció municipal a l’episcopal. Benicarló, 2006.
Per saber-ne més: 

Written by David Jiménez Fotografia

gener 17, 2011 at 22:57

La Font de l’Àngel

with one comment

La Font de l’àngel es un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de Tortosa; de fet, va ser la primera construcció feta per la Universitat amb la finalitat d'”utilitat pública” i per “decorar e ennoblir la ciutat“. Inicialment la font es coneixia com “la font de la plaça” fins que es va coronar amb l’àngel de pedra – avui desaparegut- , fet expressament per a l’obra  i que va ser transportat des de la Casa del Temple fins a la Casa de la Ciutat, des d’on es traslladà per coronar el monument; és des d’aquest moment que serà coneguda com la font de l’àngel. L’estil de l’obra es un gòtic internacional avançat i guarda similituds amb la font gòtica de Blanes y la desapareguda font de l’àngel de Barcelona, obra en que participà Pere Sanglada.
El monument va ser emplaçat a l’actual Plaça Agustí Querol, i fou realitzat pel mestre pedrapiquer ulldeconenc Guillem Çaera l’any 1440, sota l’administració de Pere Palau i Bernat Domènech. La font es va considerar finalitzada per primer cop l’any 1442; no obstant, cal dir que la font no va arribar a funcionar mai, tal i com demostren els litigis entre Bernat Domènech, Guillem Çaera i el Consell de la Ciutat, així com en les inscripcions que es poden llegir a la mateixa obra on els problemes d’abastament d’aigua s’allargaren diversos segles.
La Font fou desplaçada de la seva ubicació original l’any 1879 arràn d’una modificació urbanística promoguda per la ciutat; a causa d’aquesta operació, es va perdre l’àngel custodi que la coronava. Vuitanta anys més tard quedaria emplaçada  al costat del palau oliver de boteller, també desplaçat pedra per pedra al carrer Dr. Ferran.
Fonts Consultades:
VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abad Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008.
VIDAL, J., CURTO A., QUEROL E.. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Biblioteca Cruïlla, 6. Benicarló, 2008.
VIDAL J., CURTO A. Patrimoni al Rebost. La font de l’Àngel. La Veu de l’Ebre, 2004.
VIDAL FRANQUET, J. Documents medievals sobre la font de l’Àngel. Recerca 8. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2005.

Written by David Jiménez Fotografia

gener 13, 2011 at 21:56

El Cor de la Catedral de Tortosa

leave a comment »

Detall del Cadirat de Cor de la Catedral.
 Font:
 http://www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html
El Cor de la catedral va substituïr a la segona meitat del segle XVI, l’antic cor medieval que fins aleshores s’utilitzava. 
Estava situat en el tercer tram de la nau central, delimitat lateralment i per darrera per parets de rajola. La reixa de jaspi que es pot observar davant l’entrada principal tancava originalment l’espai.
El cadirat va ser realitzada per l’escultor Cristóbal de Salamanca entre els anys 1588 i 1593, per encàrrec del bisbe Joan de Cardona, amb qui signà el contracte de l’obra l’any 1587, i que comença a realitzar un cop enllestit el cor de Montserrat. En aquesta obra intervingueren, a més, diferents escultors com Gabriel Domènec, autor del faristol, Gabriel Sit i Vicent Redorat. L’immoble va ser fet amb fusta de roure de Navarra.
El Cor de la Catedral de Tortosa fou desmuntat un cop acabada la guerra civil i va ser reconstruït en temps més recents a l’antic dormitori dels canonges. Actualment es pot visitar, ja que forma part de l’Exposició Permanent de la Catedral.
Fonts Consultades:
ALMUNI V. i GINOVART J., Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia històrica i descriptiva.Impremta Querol S.L. 2000.
MUÑOZ H. i ROVIRA, S. Art i Artistes a Tortosa durant l’època moderna. Col·lecció Dertosa. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1999.
MATAMOROS, J. La Catedral de Tortosa. Ed. Católica. 1932.

Per saber-ne més:

Written by David Jiménez Fotografia

gener 8, 2011 at 22:20

Joan d’Aldana, militar tortosí al servei de Carles I

leave a comment »


Recreació de la Batalla de Pavia. Autor: Marco Rognoni. Font: http://www.youtube.com

Joan d’Aldana fou un militar tortosí que visqué a cavall entre els segles XV i XVI. Va estar al servei dels monarques Ferran II d’Aragó i Carles I. El seu historial militar es força extens: serví en les campanyes italianes sota les ordres de Ramon de Cardona i d’Hug de Montcada, virreis de Nàpols i Sicília respectivament.
Sent coronel major del terç dels italians, participa en la batalla de Pavia, sent l’oficial que té l’honor de capturar el rei Francesc I de França.
L’historial militar d’Aldana no s’acaba aqui: l’any 1526 es troba a la serra d’Espadà combatent contra els moriscos insurrectes; més tard, l’any 1535, participa en la campanya de Tunis, on Carles I li concedeix el títol de Cavaller.
L’any 1527 es casà amb Magdalena Amich amb qui tingué quatre fills i una filla : Marc Antoni, Cèsar, Mateu- Aníbal, Magdalena i Quint-Sertori.
Fonts Consultades:

ROVIRA GOMEZ, S. Els nobles de Tortosa (segle XVI). Col·lecció Edicions del Consell Comarcal del Baix Ebre. 1996.

Written by David Jiménez Fotografia

gener 4, 2011 at 20:40

Arxivat a General

Tagged with , , , , , ,

Edificis desapareguts (III): L’adoberia o pelleria

leave a comment »

Vista panoràmica de Tortosa al segle XVI des del nord (Anton Van Wijngaerde.
1563) . Detall de l’adoberia. Osterreichische Nationalbibliotek de Viena. 
L’edifici de la adoberia es trobava al sector nord de la ciutat, situat foramurs al davant del desaparegut portal de Vimpesol – sortida de l’actual carrer Major de Remolins-. Ocupava una gran extensió de terreny, tot reseguint el pany de muralla des del dit portal fins a entrar en el camí de l’actual barranc del Célio. L’estructura de l’edifici es componia de tres naus cobertes  i un espai compartimentat a l’aire lliure que ocupava la major part de la superfície.
Segons es desprèn de les Costums de Tortosa  els cuiros i les pells arribaven preparats a les adoberies de Tortosa per transformar-les en matèries primeres cap als diferents oficis de la ciutat tals com sabaters, corretgers, i pellissers. De la materia prima transformada se’n podien fer diferents productes acabats; en el cas del cuir, selles de muntar, cabestres, frens, sabates i corretges . En canvi, en el cas de les pells se’n podien obtenir calçat i pergamins per a l’escriptura, per exemple. 

Fonts consultades:

VIDAL FRANQUET, J.  Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

BAILA I PALLARÉS, M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Ed. Antinea. 1999.

VILA I COMAPOSADA, M.A. Tortosa al segle XIII. Vida i Costums dels Tortosins.Col·lecció Antropologia. Ed. El Llamp, 1986.

Written by David Jiménez Fotografia

gener 2, 2011 at 23:58

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa