Anthonie Van den Wijngaerde, un paisatgista flamenc a la Tortosa del segle XVI

Vista realitzada des de ponent per Anthonie Van den Wijngaerde l’any 1563.  Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/pics/fotos/dibuix1p.jpg

Conegut com Antonio de Bruselas o Antonio de las Viñas (1525-1571), fou un paisatgista flamenc al servei de Felip II. Va figurar com a pintor de cambra del mateix monarca i visqué a la Cort. 

Felip II li encarregà la realització d’un inventari gràfic de les ciutats més importants de la Península, encàrrec que comença a realitzar l’any 1562. A la seva mort, ja havia realitzat 62 dibuixos de ciutats, entre les quals es trobaven les de Tortosa.Les vistes de ponent i del nord que realitzà de la ciutat el pintor, són les primeres representacions pictòriques més antigues – de moment – que es coneixen de Tortosa. 

En les dues vistes destaquen la gran visió de composició que posseïa el pintor, on figuren els elements bàsics de la ciutat de l’època – per exemple, les cases de l’antic raval de la creu, el riu Ebre o el pont de barques a la vista realitzada des de ponent; la Suda, la torre del Célio, el desaparegut portal de Vimpeçol i el llenç de muralla, o el sector de l’antic call-, dibuixats en proporció prop a lluny.

No obstant, hem de pensar que es tracta d’un encàrrec reial, i per tant, un esbós que es podia utilitzar amb finalitats militars  per a les guerres d’aquells temps.

Fonts Consultades:

• BAILA PALLARÉS M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Editorial Antinea, 1999.
• KAGAN L., R. Ciudades del siglo de oro. Las vistas españolas de Anton Van den Wyngaerde.Madrid; El Viso, 2008.

Per saber-ne mes:

• Wikipedia
• Museu Nacional d’Art de Tarragona

El Portal del Romeu

L’arc del Romeu, antic portal d’accés a la ciutat, s’obria sobre el primer recinte traçat per les primeres muralles romanes per tal de donar pas a la calçada que des de Tarragona i per el Coll de l’Alba arribava a Tortosa i conduïa a València: la coneguda Via Augusta.

El Portal ha estat escenari de nombroses llegendes tortosines; l’aparició  d’un guerrer vestit de pelegrí – romeu -, que impedí l’accés a la ciutat de les tropes musulmanes, n’és una.

A l’interior es poden admirar  tres relleus: El romeu o Sant Jaume, Sant Cristòfol, un dels sants protectors de la ciutat i la capelleta presidida per la mare de Déu del Romeu.

Tocant al portal, al barranc que servia de defensa a la ciutat, conta la llegenda que era el lloc on s’exercitaven els famosos ballesters tortosins en temps de Jaume I.

Unes rajoles col·locades a la dreta del relleu de Sant Jaume donen testimoni que a l’interior del Portal s’inicia el Camí de Sant Jaume de l’Ebre.

Per saber-ne més:

• Una sortida digna
• La Ruta dels Romeus

Els sevirs augustals de Dertosa

Els sevirs augustals eren sacerdots dedicats al culte de l’emperador.Existiren des de l’època d’august a totes les ciutats romanes, fossin municipis o colònies. Arreu dels països catalans en podem trobar inscripcions que fan referència a aquests sacerdots, sobretot a les ciutats romanes mitjanes i importants.

Aquest es el cas de Dertosa.  A traves de les inscripcions que podem descobrir tot passejant prop de la Catedral ens permeten identificar els noms d’alguns d’aquests càrrecs religiosos.

Així, al carrer ciutat trobem en una cantonada les incripcions dedicades al deu Mercuri per els sevirs Caius Terentius Onesimus (segles I i II d.C. – a la fotografia- ), Publius Cornelius Frontinus (segles I i II d.C.), Marco Porcio Theopompo (probablement s. I i II d.C.) i Publio Valerio Dionisio , aquesta última localitzada a una de les torres de la catedral.

Fonts Consultades:

• Gran Enciclopedia catalana.  
• AYXENDRY VALLDEPEREZ, M., Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa. Dades històriques i arqueològiques de d’època ibèrica fins al segle I de la nostra era. Quaderns de Recerca 6. 2010.

Per saber-ne més:

• Viajando por la historia
• III Congrés d’Història d’Alcanar

Edificis desapareguts (III): L’antic palau episcopal romànic

Sovint, quan parlem del palau episcopal de Tortosa tenim en ment aquell edifici d’estil gòtic situat enfront la marge esquerra del riu, a l’avinguda Felip Pedrell, i enfront també de la façana principal de la Catedral. No obstant, sembla ser que Tortosa encara conserva les traces d’un palau episcopal molt més antic , construït a la segona meitat del segle XII, y ubicat actualment – o el que queda d’ell – entre els carrers Croera y Palau.


L’edifici va funcionar com a palau fins al segle XIV, moment en que es construeix el palau episcopal actual. Del que actualment es pot apreciar d’aquest antic immoble  són els contraforts exteriors que s’aprecien a la Plaça del Palau, amb una barbacana de les que en queden poques a la ciutat; també a la planta primera es poden veure dues arcades de mig punt suportades per una columna de pedra grisa.

Fonts consultades:

MESTRE I NOÉ, FRANCESC. El Palacio episcopal de Tortosa. Guía histórica y descriptiva. Tortosa (1900).

VIDAL, J., CURTO A., QUEROL, E. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Benicarló, 2008.

ALMUNI BALADA, V. La catedral de Tortosa en els segles del gòtic (Volum I). Onada Edicions. Benicarló, 2007.

Per saber-ne més:

• El palau episcopal
• Tortosa wikipedia