Oficis tortosins (III): els argenters

Imatge processional de la Verge de la Cinta. Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/intercat/Fidei/infturis/indrets/cinta/cinta.htm /Fidei/infturis/indrets/cinta/cinta.htm

Se sap molt poc sobre aquest ofici a la ciutat de Tortosa, tot i que durant el segle XIV sembla ser un dels tres centres de producció més importants – Morella, Sant Mateu i Tortosa – del territori de la seva diòcesi. Sorprenentment, els historiadors han ignorat el centre de producció de Tortosa per centrar-se en el dels argenters valencians. Així mateix, es sap que durant el segle XVI la producció argentera estava en una situació de creixement, malgrat la crisi econòmica que assolava el Principat.
Alguns noms d’argenters tortosins foren el d’Antoni Codina (s.XIV), autor d’una custòdia desapareguda -i de la qual es desconeix quina devia ser la seva destinació- i Antoni Codina fill, autor d’unes canadelles d’argent fetes en commemoració de la victòria de les tropes espanyoles a Tunis (1535).

En quan a la producció de peces d’argenteria podem esmentar obres d’artistes foranis com el mestre de Tarragona Pere Ferrer, autor del reliquiari de Sant Eudald, que presenta un punxó de la ciutat de Tortosa; el mestre argenter barceloní Francesc Via, autor de la imatge processional de la Verge de la Cinta (s. XVIII).

Fonts Consultades:

• VIDAL FRANQUET, J. Aportació documental per a l’estudi de l’argenteria Tortosina. Recerca, 7. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Pags. 309-311.
• VIDAL FRANQUET, J. Les imatges de la Mare de Déu de la Cinta. Quaderns de Recerca, 1. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Pags 65-71.
• VIDAL FRANQUET, J. L’encàrrec de la custòdia de la Sénia en el context de l’argenteria quatrecentista del bisbat de Tortosa. Racó de la Memòria. Lo Senienc, Revista de memòria, natura i llengua. Pags. 13-17.

El comandant Santiago Rius Arrufat

Quarters militars de Tortosa al turó del Sitjar, on és actualment l’Hospital Verge de la Cinta.  Font: http://tortosaantiga.blogspot.com/2010/10/el-sitjar.html

Potser a molts de nosaltres el nom del Comandant Rius, no ens soni de res, però si m’he aturat en aquesta pinzellada a parlar d’aquest personatge es perquè, curiosament, fou la persona decisiva en els mesos anteriors a l’esclat de la guerra civil i durant la sublevació militar, el que intervingué en el manteniment de la lleialtat guarnició de tarragona a la República – el 19 de juliol de 1936 estava destinat a Tortosa – .

Enfrontat amb el seu sogre el general Civera, que defensava la sublevació, durant el conflicte va haver de fer front a les improvisacions d’un exèrcit popular amb falta de disciplina pero molt voluntariós. En acabar la guerra fou empresonat, jutjat per un tribunal militar i expulsat de l’exèrcit. 

Decidit a combatre la dictadura, l’any 1946 entra a formar part de l’AFARE (Agrupación de Fuerzas Armadas de la República); les seves actuacions dins d’aquesta organització no passaren desapercebudes i quan fou descobert, fou tornat a jutjar en un consell de guerra i empresonat durant nou anys. La reforma política l’amnistià i el rehabilità com a militar professional de la República, fet que li arribà quan ja havia mort.

Fonts Consultades:

• SUBIRATS PIÑANA, J. Evocacions 36-38. La guerra civil des de Tortosa. Josep Subirats Pinyana, 1989.

 Per saber-ne més:

• Tortosa antiga
• Biblioteca de Tortosa.Secció local

Del desaparegut rellotge medieval de Tortosa

Rellotge medieval astronòmic de Praga. Font: http://www.turismoenfotos.com/items/republica-checa /praga/1628_reloj-astronomico/

La construcció del rellotge medieval de Tortosa fou fruit de la  col·laboració , a la segona meitat del segle XIV, entre el Capítol de la Seu i el Consell de la Ciutat. Segons els documents antics, el rellotge havia de ser “de gran honor e beneffici de la ciutat”.

Els treballs de construcció es van encarregar al mestre Joan de Tornai. Probablement, es tractava d’un rellotge mecànic, amb una única busca  i amb vint-i-quatre hores que es feien tocar mecànicament, d’esfera redona. Els estudis que s’han portat a terme no han pogut determinar la seva ubicació exacta, tot i que sembla ser que podria estar situat en un lloc bastant visible prop de la façana que mirava al carrer croera.

El rellotge va funcionar entre el darrer quart del segle XIV i durant les primeres dècades del segle XV, moment en que fou substituït per un altre.

Fonts consultades:

• ALMUNI BALADA, V. La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Volum I. Onada Edicions. Col·lecció Conèixer, 1.Benicarló, 2007.
• VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliba, 282. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Per saber-ne més:

• El rellotge al llarg del temps.