Luz Acero, veu emblemàtica de Radio Tortosa

Luz Acero i Joaquín Marín en antena (1950-1959). Font: soctortosa.cat



Sens dubte va conformar una de les veus femenines més conegudes de ràdio a Tortosa i les Terres de l’Ebre. Luzdivina Acero i Álvarez, Va néixer a Villablino (Lleó) el 7 de juliol de 1930; es traslladà al Perelló quan hi va ser destinat el seu pare que era Guàrdia Civil, i d’allí arriba a Tortosa a la edat de 5 anys. Als 18 anys entra a treballar a l’emissora municipal de Tortosa tres cops per setmana per portar-hi els comptes, a petició del Lluís Mestres, director de l’emissora. La casualitat del destí va fer que la necessitat de trobar una substitució temporal d’Emília Miravalls – per afonía – fes unes proves per a uns anuncis; es llavors quan el sr. Lluís Mestres es va adonar de les qualitats radiofòniques de la Luz: una veu agradable i una parla correcta del castellà – obligat aleshores -. Aquell va ser el començament d’una brillant carrera radiofònica a l’emissora tortosina.

La Luz va tenir la gran sort de treballar al costat de grans professionals de la ràdio d’aquell temps: la mateixa Emília Miravalls, En Joaquín Marín, En Josep Àngel Òdena o en Paco Guimerà.

El tancament de Ràdio Tortosa al mes de juliol de 1991 va ser el dia més dur per a la Luz: un dia d’aquell mes una necrològica van ser les últimes paraules que va pronunciar per aquella freqüència. Aquell dia fou l’últim de Ràdio Tortosa.

Fonts Consultades:

•  BAUBÍ, J. “Locutora Luz Acero”.Ebre Informes/ Migjorn. 1991, núm 678. Pàg. 27.
•  F.S./ J.R. ” Luz Acero: La meva vida ha estat a la Ràdio”. La Veu del Baix Ebre. 1999, núm  2.165. 

El mostassaf de Tortosa



Mostassaf. Font: El Mercadal V.O.



El mostassaf era una figura encarregada del control dels aliments i de la inspecció de pesos i mesures. Així mateix, s’ocupaven de les funcions de policia, higiene pública, de la regulació dels preus i les lleis gremials. Aquest “jutge” d’època medieval era un càrrec habitual en la majoria de ciutats medievals. Per posar alguns exemples podem citar els mostassafs d’Eivissa, Mallorca,  València o Barcelona.

El càrrec de mostassaf apareix a Tortosa molt abans que el rei Pere III el Cerimoniós donés aquest privilegi a la ciutat l’any 1363. Algunes de les obligacions que havien de fer front els mostassafs tortosins eren les de reconeixer els carrers de la ciutat i del seu terme, el compliment de les regulacions en la realització de les construccions privades, el bon estat dels carrers i de les places públiques, d’acord amb el Consell de la Ciutat. A Tortosa, a diferència d’altres ciutats com Vic, no era una figura que suscités gaire confiança, tal i com mostra la documentació de la època amb algunes impugnacions importants.

Fonts consultades:

• VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008.
• PONS A., Llibre del Mostassaf a Mallorca. Mallorca 1949.
• SOBERANAS, A.J. Llibre del Mostassaf a Eivissa. Eivissa, 1947.
• BAJET I ROYO, M. El mostassaf a Barcelona i les seves funcions al segle XIV, Edició del “Llibre de les Ordinacions”. Barcelona, 1994.

 

 

 

La verge del Portal del Romeu

Dins el Portal del Romeu, situada en una petita capella elevada molt aprop de les figures de Sant Jaume i Sant Cristòfol es troba la verge del Portal del Romeu.
Es tracta d’una imatge molt antiga, vinculada al miracle de l’any 1650, any en que la població tortosina fou devastada per una terrible epidèmia. Les lloances i pregàries que els ciutadans feren a la verge del Romeu, tingueren el seu efecte en el cessament quasi immediat de la malatia. Els goigs foren impresos per primer cop l’any 1680.

Fonts consultades:

• O’CALLAGHAN, RAMÓN. Anales de Tortosa. Tomo II.Imprenta Católica de Gabriel Llasat. Bou, 16. 1887.