Francesc Via

Imatge de la Santa Cinta. Obra de Francesc Via (1706) Font: Reial Arxicofradia de la Santa Cinta

Francesc Via fou un argenter barceloní del segle XVII que realitzà diferents obres per a la Diòcesi de Tortosa. Havent realitzat l’obra de la medalla d’or de Sant Oleguer com a prova de passantia l’any 1679 realitzà diverses peces arreu dels Països Catalans tals com el Reliquiari de Sant Tomàs de Villanueva per a la Catedral de València, el reliquiari per a l’església prioral de Reus, làmines encarregades pel Gremi d’Argenters de Barcelona per a Joan Josep d’Àustria com a regal pel seu nomenament com a primer ministre, monedes per a la seca de Terrassa l’any 1641.

Pero a les nostres terres se’l coneix per ser l’autor la imatge processional de la Mare de Déu de la Cinta que avui podem admirar al dormitori dels canonges de la Seu Tortosina,dins el marc de la exposició permanent de la Catedral.

També realitzà altres peces per a la nostra catedral tals com la Urna del Dijous Sant (1688) o el Crucifix d’altar (1704); així mateix se li atribueix la realització d’un calze per a la urna del Dijous Sant, regalat pel bisbe fra Sever – Tomàs Auther a la Seu o una planxa amb un gravat amb la representació de la Mare de Déu de l’Estrella, advocació de la Seu.

Fonts Consultades:

• CRUSAFONT SABATER,M. Història de la moneda de la Guerra dels Segadors ( Primera República Catalana) 1640 – 1652. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Institut d’Estudis Catalans.Barcelona, 2001.
• Enciclopèdia Catalana.
• Ilercavònia.wikia.com
• HILARI MUÑOZ SEBASTIÀ, J. L’art litúrgic d’època moderna al voltant de la devoció a la Santa Cinta.

Per saber-ne més:

Processó de la Santa Cinta

Pinzellades de Tortosa estrena la seva versió en "Smartphones"

A partir d’ara ja us podreu emportar la història de Tortosa a qualsevol lloc: Pinzellades de Tortosa estrena a partir d’avui la seva aplicació per a Smartphones, una versió senzilla on podreu consultar les diferents pinzellades que s’han anat publicant durant els darrers dos anys.

Per descarregar-vos l’aplicació, només caldrà que us dirigiu a pinzelladesdetortosa.mobapp.at/ on se us presentarà un menu per poder-la instal·lar.

Així mateix, a la part de sota podreu accedir a les  versions de la web a les xarxes socials (facebook i twitter), així com descarregar-vos dites versions en els principals navegadors de la xarxa (Internet Explorer, Google Chrome, Safari i Firefox).

Aquesta es una aposta decidida de Pinzellades per apropar a aquests usuaris la historia de la nostra ciutat.

Així mateix us facilitem la imatge QR per a que l’escaneijeu amb la càmera del vostre mòbil i l’instaleu amb aquest sistema:

 

El Pacte Federal de Tortosa

La Flaca i el Pacte de Tortosa. Font: Ombra i Claror

El Pacte Federal de Tortosa fou signat el 18 de maig de 1869 entre les forces federalistes de Catalunya, Aragó, València i Balears. Foren els promotors Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, El pacte era una reivindicació i exaltació de les antigues llibertats dels territoris que conformaren l’antiga  corona catalano-aragonesa.

Aquest pacte se l’anomenà irònicament “el pacto de la Coronilla de Aragón“, i fou el primer d’una serie de pactes federalistes que se succeïren arreu de l’Estat espanyol, i que desembocarien en una insurrecció federalista que anys més tard conduïria a la proclamació de la Primera República Espanyola l’any 1873. Molt al contrari del que es pot suposar, el pacte no pretenia recuperar els territoris que conformaren l’antiga corona d’Aragó sino una defensa de la ideologia republicana sense separarse de la resta de l’Estat.

Les bases aprovades del pacte foren, en paraules textuals, les següents:

“1.- Los ciudadanos reunidos convienen en que las tres antiguas provincias de Aragón, Catalunya y Valencia, inclusas las islas Baleares, estén aliadas y estén unidas para todo lo que se refiera a la conducta del partido republicano y a la causa de la Revolución, sin que en manera alguna se entienda por esto que pretenan separarse del resto de España.

2.- Asimismo manifiestan que la forma de gobierno que cree conveniente para España es la República Democrática y Federal, con todas sus legítimas y naturales consecuencias.

3.- El partido republicano democrático y federal de las expresadas provincias completará su organización en la forma siguiente: Habrá comités locales, de distrito judicial, provinciales y de Estado. Los comites locales se establecerán en todas las poblaciones, los de distrito judicial en las que sean cabeza de partido, los provinciales en las capitales de Estado en Barcelona, Valencia y Zaragoza que representarán respectivamente a Catalunya, Valencia y Aragón. El comité de las islas Baleares se entenderá con el comité de Estado de Cataluña.

4.- Los representantes aquí reunidos manifiestan que no consideran conveniente apelar a la fuerza material por el sólo hecho de que las Cortes Constituyentes voten de forma monárquica, siempre que en lo sucesivo no se conculquen los principios proclamados por la Revolución de Septiembre; pero convencidos de los males que inevitablemente ha de producir la monarquía, declinan toda responsabilidad de los que se ocasionen con su establecimiento.”

Fonts Consultades:

• ALMIRALL, V.  España tal y como es. Antrophos Editorial, Barcelona 1983.
• PUIG CAMPILLO, A. El canton murciano.Editora Regional de Murcia. Consejeria de cultura y Educación.Murcia, 1986.

Per saber-ne més:

• Pacte Federal de Tortosa. Ilercavonia.
• L’efemèride del dia: la república del Rastre. La Marfanta

El pacte de Tortosa

La imatge del Portal de Vimpesol

Portal de Vimpeçol. Vistes de Tortosa d’Anton van Wyngaerde (s.XVI)

El portal de Vimpesol es situaba a l’extrem nord de la ciutat, a l’actual barri de Remolins. Es una porta que ja es menciona a les Costums Scrites de Tortosa de l’any 1279. Es tractava d’un dels portals majors de la ciutat que donava sortida a Tortosa en direcció a Bítem, Tivenys i els pobles de l’esquerra de l’Ebre. És en aquesta porta on l’escultor Jaume Avella esculpeix en pedra la imatge del Portal de Vimpesol l’any 1412, al qual el clavari Joan Dalmenar va pagar-li 11 sous pel treball.

Fonts Consultades:

• CARRERAS CANDI. L’Aljama dels Juheus de Tortosa. Barcelona, 1928.
• VIDAL FRANQUET, JACOBO. Les muralles medievals de Tortosa. Ed. a cura de J. Vidal. Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 2007.

L’Arribada del Cinematògraf a Tortosa

La primera projecció cinematogràfica de la ciutat la va portar l’empresa Elíseo Exprés, regentada per l’empresari Manuel Galindo l’any 1897.

Aquesta empresa exhibí per primer cop l’invent al Teatre Principal. La premsa de l’època en destacava les excel·lències d’aquest invent: ” la nueva maravilla denominada el Cinematógrafo…sus efectos son tan sorprendentes que de muchos años a esta parte…no se ha presentado otro invento que haya producido tanta atracción y asombro“.

El primer programa cinematogràfic va incloure les següents projeccions:

1. Fiestas y ferias populares en Burdeos.
2. Comparsa de los enanos de valencia.
3. Entrada de los Czares en París.
4. Una playa de baños en el Havre.
5. Efecto a la inversa de la circulación de una calle.
6. Baile japonés en el Jardín de París.

Les entrades es pagaven segons  “butacas de patio y de anfiteatro con entrada 0,25 centimos;palcos plateas y principales con 6 entradas 1,25 pta.Las demas localidades con entrada 0,15 centimos.”

L’invent es va exhibir en l’escenari del teatre en horari nocturn i durant els dies festius per la tarda.

L’Eliseo Expres va realitzar l’última projecció cinematogràfica el 24 de març de 1897.L’empresa projectaria el seu invent a Castelló de la Plana al Teatre Principal. Més endavant , El 14 d’abril de 1897 es presenta al Teatre Principal una versió actualitzada el cinematògraf, acompanyant les projeccions l’orgue de “Limonier Frères” de Paris. El 2 de novembre de 1897 torna el cinematògraf a Tortosa, i el Teatre Principal exhibeix per segona vegada les primeres projeccions.

El 28 de maig de 1898 es projecten les següents pel·lícules:

1. Desfile de infanteria francesa

2. Derribo de un árbol.

3. Rey de Italia pasando revista.

El teatre principal no fou l’únic lloc de trobada per veure el cimema; a la plaça Alfons XII es situava un pavelló on es feien projeccions nocturnes. Així l’11 de juny de 1896 el cinematògraf  Lumière, propietat del senyor Gimeno, projectava pel·lícules amb aquest invent. La premsa de l’època describia aquest pavelló de la següent manera: ” el vestíbulo del pavellón estaba adornado con banderas y gallardetes con los colores nacionales, y se aumentó también su iluminación con mayor número de lámparas eléctricas… La acreditada banda “Lira Dertosense” que amenizó el acto ejecutando varias composiciones…se merece un entusiasta aplauso por prestarse a tocar sin retribución ninguna..”

Fonts Consultades:

• Diario La Verdad 2 de noviembre de 1897
• Diario La Verdad 14 de Abril de 1897
• Diario La Verdad 24 de marzo de 1897
• Diario La Verdad 28 de mayo de 1898
• Diario La Verdad 10 de junio de 1896
• MAGI, M. La presentació del cinematògraf a Tortosa, i la posterior consolidació de les projeccions ambulants a la ciutat (1897-1900).Recerca 3. 1999.

Per saberne més:

Primers curts dels germans Lumière