Wagner, Felip Pedrell o l’heroi incomprès

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa 1841 – Barcelona 1922) Font: enciclopedia.cat

Felip Pedrell és un dels personatges il.lustres mes destacats i internacionals que ha donat la nostra ciutat.

Nat en una tortosa sortida recentment de la cruenta Primera Guerra Carlina, la seva passio per la musica comença a forjarse en el cor infantil de la catedral de tortosa. Alli sota el paraigua de l’església tortosina, i del seu mestre Joan Antoni Nin, s’inicia en la música sacra. D’esperit independent i de treball constant i esforçat, aconsegueix in estil propi i independent amb certa predilecció per la música popular, allunyat de la rigida corrent de la música catalana i la musica nacional espanyola.

Les primeres obres del compositor foren fabricades sota el paraigua de l’esglesia tortosina amb la composició de misses i cançons. No obstant, l’esperit emprenedor de Pedrell el portà a Barcelona on inicia l’aventura dins el gènere de l’òpera. Era l’any 1868. Com que a Tortosa no hi havia l’infraestructura necessària per poder representar aquestes peces, el Liceu se li presentà com una oportunitat d’or. Allí representarà la seva primera òpera L’último Abenzerragio, cantada en italià.

L’any 1876 viatja a Roma, on començarà la seva immersió dins la música antiga, investigant en els arxius de la ciutat eterna. També viatja a París, on comença a guanyar-se fama internacional. Aquesta immersió tenia per objectiu la recuperació del drama líric nacional, en sintonia amb les corrents musicals europees que anaven a finals del segle XIX en aquest sentit. És l’època dels nacionalismes.

Els Pirineus, l’òpera més ovacionada de Pedrell a l’estranger ,basada en l’obra de  Víctor Balaguer, va ser denostada tant per la crítica musical catalana (decantada cap al wagnerisme), com per la espanyola (més afèrrimament nacionalista). Curiós es tot això, ja que precisament es l’introductor del wagnerisme per una banda, i un incansable investigador de la música nacional espanyola, i de la que fou el principal compositor que la va fer ressorgir.

Durant aquests dies ja s’esta rodant una película sobre la influència de Wagner en Felip Pedrell. Enhorabona per l’iniciativa; aquesta producció ha de ser un homenatge a aquest tortosí internacional, geni de la música del seu temps i heroi incomprès perquè li va tocar viure en un temps de mentalitats rígides i poc avessades a la innovació, com tants i tants talents durant la història.

Fonts Consultades:

• SALVADOR POY, R. Felip Pedrell, una evocació – Dins Ebrencs del segle XX. Personatges de la història social, política i econòmica del territori al segle XX; a cura de: Núria Gil Duran.
• QUEROL MARTÍ, R. La casa natal de Felip Pedrell. Diari La Veu de l’Ebre, divendres 6 d’agost de 2004.

Escolteu a Felip Pedrell

 

Dels “testets i cachivatches” al Nou Museu de Tortosa

El dia 30 de setembre de 2012 ha passat  a la història de Tortosa com el dia en que la ciutat recuperà el seu museu, i dic “recuperar”  – si, ho heu llegit bé-, perque aquest equipament ha recorregut un camí llarg i tortuós en el temps per poder tornar a ocupar el lloc que li correspon com a referent cultural i turístic de Tortosa i les Terres de l’Ebre.

L’origen del Museu cal situar-lo en la tossuderia d’un home: Joan Abril i Guanyabens; la seva passió per l’arqueologia i per la història i cultura catalanes, juntament amb les troballes arqueològiques que s’anaven produïnt durant la construcció del temple de la Reparació i en la realització d’altres obres arreu de la diocesi, com a arquitecte diocesà, va fer que anés recollint per iniciativa pròpia diferents peces arqueològiques que van anar, poc a poc, creant un fons particular important.

La seva dèria, però, no era ben entesa a l’època; el mateix Abril ens posa un exemple a Un capítol de la meva actuació a Tortosa: “…al construir la bullonera de Remolins, al seu carrer Major varen cridar-nos l’atenció els molts fragments de terrissa mora i romana (…) descobriment  que va cridar l’atenció de tots aquells que’s burlaven dels cabassos de testets i catchivatches que feia jo recollir (alguns cabassos m’els varen tirar al riu, perquè, deian, distreia els treballadors de la feina)(…)”. No obstant, conscient de la importància que anava adquirint aquesta “col·lecció” particular, decideix presentar una memòria per a la creació del que s’anomenaria Museo Arqueológico de la Ilercavonia i que tindria la seva primera seu als baixos de l’escola de la Mercè – edifici que fou enderrocat i el solar del qual és avui ocupat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo -.

 1900 – 1902

Joan Abril i Guanyabens Font: urbipedia

Gràcies a la iniciativa de l’arquitecte Municipal Joan Abril i Guanyabens, el 25 de juliol de 1900, amb el suport de l’alcalde Teodor Gonzalez Cabanne,  el Govern Municipal aprova la creació del Museo Arqueólógico de la Ilercavonia . Aquesta notícia va ser rebuda amb entusiasme per part de la ciutadania segons reflexa la premsa local de l’època: “En la sesión de ayer tomo nuestro Ayuntamiento un acuerdo que le honra en gran manera, por demostrar, no solo el aprecio en que tiene cuanto se relaciona con nuestra ciudad, si también porque es manifestación elocuente de la cultura de sus individuos, atentos a todo lo que significa progreso y a cuanto pueda enaltecer el nombre de Tortosa“.

En aquesta primera etapa el Museu rep diferents donacions. Entre les més importants, una columna romànica, ceràmiques, columnes de granit romanes, bales de canyó procedents del baluart de Sant Pere; també rep de l’Ajuntament un important fons arxivístic i segells de gran valor històric; també de l’Estat, per la reial ordre del 10 d’octubre de 1901 foren dipositades diferents obres d’art al  Museu per part de la Dirección General de Bellas Artes; d’aquestes obres en destaquem   Sant Bru de Carducci o Carducho, Soldat aterrat de Juan Antonio de Frías y Escalante, Martiri de Sant Bartomeu de Francisco Collantes, Paris amb diana, de M. Gimeno, i el Martiri de Sant Joan Evangelista de l’escola de Collantes.

Abril, va romandre en el càrrec fins l’any 1902, any en que va ser destituït del càrrec de director vitalici. Les causes d’aquest cessament, segons el que es pot deduïr de la premsa de l’època, van tenir molt a veure amb les lluites polítiques locals, la utilització propagandística i patriòtica del museu i el mateix Abril, de forta personalitat, que considerava el museu com a seu.

1902 – 1911

Aquest es un període on en poc més de 9 anys la institució té 4 directors: Mariano Aliart (1902-1903), Joan Audí (1903-1906), Joan Bonfill (1906-1909) i Josep Domingo (1909-1911). Es significatiu, però, el trasllada l’armari arxiu de la ciutat des de l’antic ajuntament fins a la nova seu de la institució: l’antiga església de Sant Domènec. Amb ell, també es trasllada la seva documentació, molt voluminosa, que ocuparà una part important del fons de la institució fins al punt d’esdevenir l’arxiu històric de Tortosa.

1911 – 1921

Es nomenat director Frederic Pastor i Lluís. N’ocupà el càrrec fins la seva destitució l’any 1921, arran d’una denuncia d’un dels seus subordinats.

1921 – 1958

Enric Bayerri al Museu de Tortosa -actual Centre d’Interpretació del Renaixement – Font: www.marfanta.com

A l’autor de las Narraciones Tortosinas, el succeeix Enric Bayerri i Bertomeu; en un principi declina el nomenament de l’Alcalde Antoni de Ramón, adduint raons d’amistat amb l’anterior director del museu. La seva petició no fou atesa i el ple de l’ajuntament, per unanimitat, el nomena director del Museu el 27 d’octubre de 1921.

Com a primera i principal tasca  – que l’ocuparà tota la vida –  fou la de promoure investigacions històriques relacionades amb la ciutat, treball que es traduïra en els nou volums de la seva famosa Historia de Tortosa y de su comarca.

En relació al museu una de les seves prioritats fou la ventilació i il·luminació de l’equipament, per la qual cosa ordenà l’obertura de dos finestrals orientats a la plaça del Rastre. També trasllada l’armari – arxiu a la postsacristia interior, on quedava protegit de l’humitat, fa adobar els seus panys i li dona la denominació Archivo-1574; comença així la tasca d’organització del Museu – Arxiu en vistes a facilitar la consulta de la seva documentació als estudiosos i la creació d’un catàleg general,  així com la recuperació i restauració de les peces arqueològiques, encarregat a l’escultor i auxiliar del museu Mariano Martí.

Bayerri dotà també al Museu – Arxiu d’una hemeroteca local i comarcal, que s’alimentà de les donacions ciutadanes. El 3 de setembre de 1924 s’inauguren les seccions de sigil·lografia i la biblioteca tortosina, situada en una secció del despatx del director. Amb l’adveniment de la República, el Museu passa a mans de l’Estat i queda suprimit el càrrec de director del Museu; cap al 1932 per acord municipal el Museu es constitueix en Patronat.

La institució passava per una situació difícil, fruit de l’abandó i de la falta d’atenció de l’Ajuntament tortosí. Bayerri inicia contactes per conscienciar l’opinió pública de l’estat d’abandó i desídia en què es troba. Entre els defensors de Bayerri es trobava Francesc Mestre i Noé.

Durant la guerra civil, Bayerri, destituït del seu càrrec, fou empresonat. El patrimoni de l’arxiu i museu passa a cura de Joan Cid i Mulet, responsable del seu salvament i salvaguarda. Havent fet gestions per a l’alliberament de Bayerri, Cid li comunica que tots els documents del Museu Arxiu han estat catalogats en els monestirs de Poblet i de Santes Creus.

Durant el franquisme, Bayerri recupera el càrrec de director del Museu-Arxiu. La tasca ara es centrarà en recuperar tota la documentació que fou evacuada durant el conflicte per Joan Cid i Mulet. Entre els elements consten 750 volums pertanyents a centres culturals i entitats de Tortosa. Entre la documentació recuperada per Bayerri es troben els establiments i ordenances Municipals dels segles XIV i XVI.

Bayerri mor el 23 de setembre de 1958.

1960 – 1992

El 6 de juny de 1960, Jesús Massip i Fonollosa n’assumeix la direcció. La institució, encara sota el nom de Museu Arxiu i Biblioteca Municipal, estava mancat d’ordre, de fitxers, no hi havia cap mena de personal, i mancat d’una estructura organitzativa. Sota la seva llarga direcció el museu es projecta a l’exterior i es converteix en un referent: s’organitzen conferències, simposis i fins i tot representacions teatrals; el museu amplia el seu fons gràcies a la tasca de recuperació de documentació i l’entrada de diferents elements, fruit de les troballes arqueològiques realitzades a la ciutat i el territori.L’any 1974 l’espai del Museu es converteix en paranimf de la UNED, fet que comportar la retirada dels elements exposats  de la nau central; aquesta situació s’allargarà fins l’any 1979.L’any 1983 es signa el conveni  que permeté la creació de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. foren els assistents a l’acte l’aleshores alcalde de Tortosa Vicent Beguer i Oliveres el Bisbe Ricard Maria Carles i Gordó i el conseller de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat Max Cahner i Garcia. En realitat es signaren dos convenis:

• Conveni de col·laboració Generalitat – Bisbat per l’ús de l’edifici dels Reials Col·legis
• Conveni Generalitat – Ajuntament per l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.

Aquest segon conveni  comportà la separació del Museu de Tortosa de l’Arxiu Municipal, tot i que durant un llarg període de temps coexistiren els dos arxius fins al seu trasllat definitu l’any 1997.

El conveni es signà als Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties.

1992 – 1997

L’any 1992 Jesus Massip deixa la direcció del Museu per jubilació, tot i que continuarà vinculat a la seva gestió com a director honorari. La coexistencia dels dos arxius finalitza l’any 1997 després de l’acondicionament i restauració dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties com a nova seu de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre; d’aquesta manera s’alliberava l’espai de l’antiga església de Sant Doménec per a actes i esdeveniments cívics i culturals.

1997 – 2006

L’any 1997 la Generalitat retira a la institució la condició de Museu, en no cumplir-se els requisits exigits per seguir mantenint el seu estatus. Aquest mateix any s’inicia la primera fase de restauració de l’antic escorxador, consistent en la recuperació del seu volum original, les façanes i el tancament original.

L’any 2006 l’Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa signa un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per catalogar el fons de l’antic Museu.

2007 – 2012

L’any 2007 l’Ajuntament encarrega a l’empresa URCOTEX la restauració dels pavellons 1 – On és ara l’IMACT -, el pavelló 11 – destinat a sala de reserva -, i el pavelló 12 – On es situa la sala d’Exposició -. Així mateix, entre els anys 2007 i 2009 es realitzen exposicions importants, que es podrien considerar com l’avantsala del que avui es el Museu de Tortosa. Es tracta de la sala d’exposicions temporals Antoni Garcia, que, des de la seva inauguració, ha  acollit les exposicions següents:

• Els Cartells de la Guerra Civil a Catalunya.10/04/2007
• Fronteres i Cruïlles: Patrimoni i Contemporaneïtat. 29/09/2007
• Mathausen: Crònica Gràfica. 25/01/2008
• Peces de Col·lecció. 20/03/2008
• Exposició del fons d’Art de la Universitat Rovira i Virgili. 23/03/2009
• Terra i Memòria, de Josep Guinovart. 11/05/2009
• Turtuxa, a l’extrem de l’al-Àndalus. 27/11/2009
• Berlin 20+1, d’Ignasi Blanc. 26/11/2010
• 80 anys d’història del Basquet a Tortosa. 30/12/2010
• Exposició del fons pictòric de la Fundació Cinca-Piqué. 25/11/2011
• Benjamín de Tudela. Un viajero en el tiempo. 15/04/2012
• De la Bauhaus a la ciutat blanca de Tel Aviv.17/05/2012
• Los colores del jazz, de José Palacios.28/06/2012

L’antic Museu esdeve l’any 2008 la seu del Centre d’Interpretació del Renaixement, un espai que divulga el patrimoni renaixentista de Tortosa i les Terres de l’Ebre i la Festa del Renaixement durant tot l’any.

L’any 2011 l’Ajuntament presenta el projecte del nou Museu de Tortosa, que es fa realitat al setembre de l’any següent.

Fonts Consultades:

• Museo Arqueológico Municipal.Diario La Verdad. 26/07/1900
• MIRAVALL DOLÇ, R. Enric Bayerri i el Museu – Arxiu. Institut d’Estudis Tarraconenses. Tarragona, 1987.Cooperativa Gràfica Dertosense.
• MASSIP FONOLLOSA,J. El Museo y Archivo Municipal. Revista La Zuda. núm. 42. Juliol 1961.
• MASSIP FONOLLOSA,J. Un quart de segle del Museu i Arxiu Municipal. Ajuntament de Tortosa, 1987. Cooperativa Gràfica Dertosense.
• MASSIP FONOLLOSA,J. El Museu i Arxiu Municipal (1987 – 1991). Ajuntament de Tortosa, 1993. Cooperativa Gràfica Dertosense.
• MASSIO FONOLLOSA,J. La Casa de la Cultura i el Museu-Arxiu Municipal de Tortosa. La Veu del Baix Ebre. 09/03/1978. 
• Signatura dels Convenis pel Museu Comarcal, pel Museu Diocesà i per l’Arxiu Comarcal de Tortosa entre Generalitat, Ajuntament i Bisbat. La Veu del Baix Ebre núm. 1349. 22/07/83.
• Generalitat, Bisbat i Ajuntament superen la crisi del Museu. La Veu del Baix Ebre núm. 1623. 06/01/89.
• GONZÁLEZ MONTAGUT, LLUÍS M. El Museu-Arxiu vol integrar-se dins la dinàmica cultural i social. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 766. 24/06/93.
• La Generalitat no reconeix el Museu de Tortosa. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 958. 18/04/97.
• PEIRET I ESTRADA, J.; GALINDO, E.; SEGARRA, N.;CURTO I HOMEDES, A. Tortosa: la ciutat i el Museu. Comissionat per la Gestió del Patrimoni Cultural de Tortosa. 1999.
• BERBÍS, SILVIA. El centenari d’un museu inexistent. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 1101. 14/03/00.

• L’Ajuntament i la URV col·laboraran per catalogar el fons museístic de Tortosa. 

   

• Patrimoni i Contemporaneïtat: Fronteres i Cruïlles: Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador de Tortosa. Ajuntament de Tortosa, 2007.
• MORENO, G. Tortosa recrea el Renaixement amb un centre d’interpretació i un audiovisual. Diari El Punt. 11/11/08
• Turtuxa, a l’extrem d’al-Àndalus: Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador. Ajuntament de Tortosa, 2009.

Enllaços:

• Projecte del Museu de Tortosa
• Web del Museu de Tortosa

L’Arribada del Tren a Tortosa

Estació de Tortosa a principis del segle XX. Font: vferrer.net, modelismo ferroviario

A principis d’aquest mes de setembre s’inicià el desmantellament dels ponts del tren de l’Avinguda Generalitat i de l’Avinguda de Lleida; es tancava així l’episodi més important de la història de les comunicacions terrestres a la nostra ciutat.

Coincidint amb aquest fet, recordem com va arribar el ferrocarril a Tortosa. El primer tren que arribà procedent de Barcelona va ser a les 11 de la nit del 8 de maig de 1867; segons ens explica Ramon Vergés Paulí a les seves Espurnes de la llar “Lo primé tren arriba a les onse de la nit, en retràs…”. També esmenta la sorpresa i la por que sentiren els tortosins de l’època en veure’l per primera vegada:

“¡Les galeres y dilligencies que paraven al carré Ample y al carré de la Rosa, al sentí´l chiulit de la màquina, se van esparverá!“

Fons Consultades:

• VERGES PAULÍ, R. Espurnes de la Llar (I). Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1991.

Per saber-ne més: 

El mercader, la nova novel·la de Coia Valls

Coia Valls es  reusenca. Escriptora i actriu la seva vessant novel·lesca comença a desenvolupar-se amb la seva primera novel·la, la princesa de Jade, amb la que guanya el premi de novel·la històrica Néstor Lujan.

Aixi mateix ha cultivat altres gèneres com el relat, el conte infantil i la novel·la juvenil, amb els quals també ha guanyat diversos premis.

Ambientada en la Barcelona de l’Edat Mitjana, la novel·la ens submergeix en l’ambient de la poderosa ciutat comtal a través d’en Jaume Miravall, protagonista que arriba a la vil·la marítima per convertir-se en mercader i a la recerca de coneixement i aventures.

La trama transcorre en ciutats tan exòtiques de l’època com Alexandria o Cefalú, pero també en les vil·les de València i sobretot Tortosa.

Amor, intriga i traïció son alguns dels ingredients que us ofereix aquesta escriptora dins la novel·la.

Després de presentar-se a Reus, Mora d’Ebre, Banyoles i Lleida, el Mercader arriba el proper dijous 3 de maig a Tortosa. L’acte de presentació tindrà lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tortosa a les 20 hores.

Per saber-ne més:

• Sobre Coia Valls

Del Convent de Santa Clara

El Convent de Santa Clara comença la seva construcció a mitjans del segle XIII. La primera comunitat de religioses que hi vingué a viure procedien de Barcelona; aquí foren conegudes amb el nom de Menoretes.Hi contribuïren a aquest fet el bisbe i el capítol de la Catedral.

Segons la tradició, la fundació del convent es coetani a la Verge fundadora de Santa Clara (1253), tot i que no s’ha comprovat del cert, ja que la historiografia tradicional situa la fundació del convent entre 1233 i 1267. El que si podem afirmar es que es va fundar i construir a l’extrem est de la ciutat en una zona  situada sota el turó del Sitjar, prop d’on hi ha l’Hospital Verge de la Cinta.  El convent i la comunitat de religioses es mantenien gràcies a les abundants donacions en metàl·lic i es espècie procedents del municipi, amb qui mantenien una bona relació tant amb la seva població com amb el capítol i el govern de la ciutat.

El convent també fou la seu de diferents confraries de la ciutat, tals com la confraria de llauradors i bracers de Tortosa.

Fonts Consultades:

•  VIDAL FRANQUET,J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2008.
• BAYERRI BERTOMEU, E. Historia de Tortosa y su comarca. Tomo VIII. Imprenta de Algueró y Baiges. Tortosa, 1960.

Per saber-ne més: