L’illa invisible

Vistes de Ferreries d’Anton van Wijngaerde (Segle XVI).
Font: http://www.festadelrenaixement.cat

Insulae Tortuosae, així l’anomenaren els Genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. Es difícil imaginar-seactualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, segons Ramon Miravall en la seva obra  “Dellà lo Pont de Barques”,  “l’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà Pont del Català (…)”.Anys abans de Miravall, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa; en la seva obra “Colón tal cual fué” i  la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

Al segle XII El comte va demanar l’ajuda a la Républica de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Era una legió de mercenaris genovesos que l’ajudaren a la conquesta d’Almeria. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. L’any 1150, la república ven la seva part de l’illa a la Parròquia, fins l’any 1289 en que la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa.

Que va portar al Genovesos a desferse’n de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria i d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la. L’illa va anar desapareixen en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el braç que formava l’illa – el braç es situava front a la ciutat de Roquetes – . Durant la riuada de 1866 l’Ebre va tornar a formar temporalment l’antic braç. Un fet que la població podia observar des del punt més alt del casc urbà: el castell de la Suda.

Fonts Consultades:

• MIRAVALL  DOLÇ, RAMON.- Dellà lo Pont de Barques : Illa de Gènova, Raval de la Creu, la Casota, Sant Vicent i les Ferreries. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. Tortosa 1998.
• MIRAVALL  DOLÇ, RAMON. Replanteig causal de la conquesta de Tortosa. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE.- Colón tal cual fué : los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada. Tortosa : Talleres Gráficos Algueró y Baiges, 1960.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE. Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII (1148-1516). Tortosa: Imp. Algueró y Baiges, 1961.

Grans genis de l’art tortosins: Francesc Gimeno i Arasa

 Entre 1880 i 1906 neix a Catalunya una generació d’artistes que marcaran dins de la pintura catalana de finals del segle XIX, un nou moviment artístic que  serà conegut  amb el nom de modernisme. Aquesta generació, liderada per Ramon Casas i el grup conegut com els Quatre Gats pintaran quadres de temàtica adaptada al gust de la burgesia imperant en aquell tombant de segle. Tot i que l’obra de Francesc Gimeno hauria d’emmarcar-se en aquell moviment pictòric, la seva obra va passar, en general,  desapercebuda per a la crítica artística de l’època – L’obra del pintor tortosí va ser definit en alguna ocasió com una obra “amb regust d’all” en contraposició a l’obra de Ramón Casas que feia “olor de perfum”-. Molt hi té a veure la forma de vida que dugué l’artista durant tota la seva vida.

Gimeno va ser, essencialment, un plasmador de la realitat social del seu temps. Els seus quadres destilen una realitat crua i marginal, molt d’acord amb la vida bohèmia de la qual n’estava orgullós, però no sempre havia estat així.

Gimeno inicià els seus passos com a artista de la mà del mestre Marquès a Tortosa a la edat de 14 anys on ja destacava per la seva tècnica del dibuix. Després del servei militar i la mort del seu pare, Gimeno s’instala a Barcelona on s’inicia en la pintura de cavallet; era l’any 1888 i la ciutat comtal es respira un aire de progrés i d’ascendència clara del poder econòmic de la burgesia. La temàtica principal de Gimeno en aquesta època es el paisatge.

L’any 1884 esdevé alumne i deixeble del gran pintor Carlos de Haes, del que aprèn l’esperit del realisme i la pintura basada en la fotografia.

El 1888 marca un abans i un després en l’evolució de la tècnica de Gimeno; es casa amb Caterina Massaguer i s’estableix al barri de Sant Gervasi de Barcelona. A partir d’aquest moment les necessitats econòmiques familiars deixen en un segon pla la seva vocació artística, pero no exempta de voluntat i tenacitat de continuar. A partir d’aqui la seva obra es classificada de “proletaria”, ates el perfil dels personatges que a partir d’aquest moment plasma als seus quadres i que mantindria fins a la seva mort: quadres com Caterina Massaguer (1890), Martí i Aurèlia (1895) o Mare i Filla (1898) en són alguns exemples.

A partir de l’any 1915 la crítica artística comença a somriure-li: en una primera exposició a la Galeria Dalmau de Barcelona.Seria la primera de les exposicions que l’acompanyarien fins a la seva mort. Es en aquest moment quan viatja arreu de la geografia dels països catalans, retornant a la temàtica paisatgística; així, el trobem a Port d’Armentera (Alt Camp), Mallorca , Girona, Torroella de Montgrí i Begur on també cultiva la temàtica paisatgística marina.

L’any 1917 exposa al Saló Goya de Barcelona on rep bones crítiques per la seva obra. A l’any següent la seva producció artística decau i exposa de nou a la Sala Parès i presenta al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona la seva obra més coneguda Un poble empordanès.que obtingué un gran èxit.

L’última etapa artística la passà a Sabadell, on el doctor Bedós, mecenes de l’artista el presenta en els cercles socials vallesans i on li organitzen diferents exposicions.

Francesc Gimeno Mor l’any 1927 als 69 anys. La seva obra al complet se li reconegué pòstumament.

Fonts Consultades:

• CARBONELL, JORDI À. Francesc Gimeno (1858-1927). Barcelona, 1989.
• MARAGALL, JOAN A. Historia de la Sala Parés. Barcelona 1975
• MATES, JOAN. El pintor Gimeno. Barcelona, 1935.
• Francesc Gimeno, un artista maleït. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Catàleg de l’exposició. Barcelona, 2006.

Per saber-ne més:

El mostassaf de Tortosa



Mostassaf. Font: El Mercadal V.O.



El mostassaf era una figura encarregada del control dels aliments i de la inspecció de pesos i mesures. Així mateix, s’ocupaven de les funcions de policia, higiene pública, de la regulació dels preus i les lleis gremials. Aquest “jutge” d’època medieval era un càrrec habitual en la majoria de ciutats medievals. Per posar alguns exemples podem citar els mostassafs d’Eivissa, Mallorca,  València o Barcelona.

El càrrec de mostassaf apareix a Tortosa molt abans que el rei Pere III el Cerimoniós donés aquest privilegi a la ciutat l’any 1363. Algunes de les obligacions que havien de fer front els mostassafs tortosins eren les de reconeixer els carrers de la ciutat i del seu terme, el compliment de les regulacions en la realització de les construccions privades, el bon estat dels carrers i de les places públiques, d’acord amb el Consell de la Ciutat. A Tortosa, a diferència d’altres ciutats com Vic, no era una figura que suscités gaire confiança, tal i com mostra la documentació de la època amb algunes impugnacions importants.

Fonts consultades:

• VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008.
• PONS A., Llibre del Mostassaf a Mallorca. Mallorca 1949.
• SOBERANAS, A.J. Llibre del Mostassaf a Eivissa. Eivissa, 1947.
• BAJET I ROYO, M. El mostassaf a Barcelona i les seves funcions al segle XIV, Edició del “Llibre de les Ordinacions”. Barcelona, 1994.

 

 

 

La Font de l’Àngel

La Font de l’àngel es un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de Tortosa; de fet, va ser la primera construcció feta per la Universitat amb la finalitat d'”utilitat pública” i per “decorar e ennoblir la ciutat“. Inicialment la font es coneixia com “la font de la plaça” fins que es va coronar amb l’àngel de pedra – avui desaparegut- , fet expressament per a l’obra  i que va ser transportat des de la Casa del Temple fins a la Casa de la Ciutat, des d’on es traslladà per coronar el monument; és des d’aquest moment que serà coneguda com la font de l’àngel. L’estil de l’obra es un gòtic internacional avançat i guarda similituds amb la font gòtica de Blanes y la desapareguda font de l’àngel de Barcelona, obra en que participà Pere Sanglada.

El monument va ser emplaçat a l’actual Plaça Agustí Querol, i fou realitzat pel mestre pedrapiquer ulldeconenc Guillem Çaera l’any 1440, sota l’administració de Pere Palau i Bernat Domènech. La font es va considerar finalitzada per primer cop l’any 1442; no obstant, cal dir que la font no va arribar a funcionar mai, tal i com demostren els litigis entre Bernat Domènech, Guillem Çaera i el Consell de la Ciutat, així com en les inscripcions que es poden llegir a la mateixa obra on els problemes d’abastament d’aigua s’allargaren diversos segles.

La Font fou desplaçada de la seva ubicació original l’any 1879 arràn d’una modificació urbanística promoguda per la ciutat; a causa d’aquesta operació, es va perdre l’àngel custodi que la coronava. Vuitanta anys més tard quedaria emplaçada  al costat del palau oliver de boteller, també desplaçat pedra per pedra al carrer Dr. Ferran.

Fonts Consultades:

VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abad Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008.

VIDAL, J., CURTO A., QUEROL E.. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Biblioteca Cruïlla, 6. Benicarló, 2008.

VIDAL J., CURTO A. Patrimoni al Rebost. La font de l’Àngel. La Veu de l’Ebre, 2004.

VIDAL FRANQUET, J. Documents medievals sobre la font de l’Àngel. Recerca 8. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2005.