Notes sobre institucions desaparegudes (III): La Penya Cervantes

Planter d’un equip anglès dels anys 20. Font: Cabronos.es

El C.F. Cervantes, era juntament amb l’Ateneu i el C.D. Tortosa, un dels clubs de futbol de la ciutat en aquell temps. El futbol sempre ha estat molt arrelat no només a Tortosa sino en el conjunt de les Terres de l’Ebre.

El seu camp estava situat entre el Barranc de Caputxins i l’hort de Rovira i era un terreny de joc de terra. No disposaven tan sols de vestuaris ni de dutxes, ni tampoc graderies ni lavabos (els jugadors i l’àrbitre anaven i marxaven vestits del camp amb l’equipació). Tenien la seva seu al Carrer Cervantes, al lloc on actualment està situada la botiga de roba esportiva “Pam i Toc” i que en els anys 20 era el popular Bar Cervantes. Amb la venda de la finca Falcó a la família Mangrané el club deixà la seva activitat i per tant, deixà d’existir com a tal. Això succeí l’any 1930; els terrenys es destinarien a la construcció d’una de les fàbriques més emblemàtiques de la Tortosa del segle XX: la Yutera de l’Ebre.

El Cervantes jugava a la Campionat de la Lliga amateur de futbol de la Federació Catalana de Futbol Amateur, en concret en el campionat provincial de Tarragona, juntament amb clubs com el Dertusa C.F., C.D. Roquetenc, o el Catalònia.

Fonts Consultades:

FORÉS CODORNIU, F. Biografia  d’una Història Laboral Compartida. 1935-1975. Impremta Querol S.L.. 2008.

El Heraldo de Tortosa. 24 d’octubre de 1930.Pag. 2.

El Correo de Tortosa 25 d’octubre de 1930. Pag. 3.

El Raval de la Tortoseta

Planol de Tortosa (1773). Font: http://www.tortosa.cat

Quan parlem dels eixamples tortosins ens ve a la ment el creixement urbanístic que Tortosa experimentà al llarg del segle XIX amb l’enderrocament de les muralles i la creació dels eixamples del Temple i del Rastre. No obstant, aquests projectes no fóren els únics intents de superar els límits marcats per les muralles.Al segle XVIII, ja es va plantejar la problemàtica sobre el creixement urbà de Tortosa.

A principis del segle XVIII Tortosa era encara una ciutat tancada dins de les seves muralles, i amb cases diseminades sense cap estructura urbana situades aprop dels portals i horts del voltant. La necessitat d’eixamplar l’espai urbà va portar a les autoritats tortosines del moment a crear nous ravals com el de Caputxins, Sant Vicent, Ferreries o el raval de la Tortoseta.

Aquest raval, que no es va construir mai, s’havia de situar al costat del portal del Temple entre la carretera de Barcelona i l’Ebre, molt probablement on ara es el Parc Municipal. La urbanització la van fer fracasar tant el Capítol del Catedral, que hi tenia interessos pecuniaris – en aquest indret es batia el blat que obtenia de la recaptació dels delmes -, com dels gremis de llauradors i dels corders – els primers com a dipòsit de fems i els segons per treballar-. No obstant, es van arribar a firmar contractes per a la creació dels carrers d’aquest raval i l’establiment dels solars.