L’enigma d’Hibera

Monedes de la seca de Tortosa.

Localitzar l’antiga ciutat d’Hibera es, possiblement, un dels misteris que més ha portat de corcoll a l’arqueologia catalana en els últims cent anys. Es tracta d’una ciutat que apareix ja mencionada  en els textos d’historiadors grecs i romans com Estrabó, Titus Livi, Polibi, o Aviè  i que la situen de manera molt imprecisa.

Basant-se en aquests autors, no són pocs els historiadors que creuen que el turó la Suda, donada la seva configuració, podria haber estat el lloc idoni per a l’assentament d’un poblament ibèric important, amb una configuració defensiva similar a la del poblat de Castellet de Banyoles (Tivissa), però amb una superfície més gran -40.000 m2 -.

Els canvis constructius continuats que ha sofert el turó de la Suda, i especialment, durant la construcció del Parador Nacional de Turisme, no van respectar-ne el subsol, perdent-se la possible informació que hauria ajudat amb tota seguretat a la localització de la capital dels ilercavons. Les restes arqueològiques de ceràmica i altres troballes realitzades durant el passat segle XX i principis del XXI ens dona encara una imatge difusa i poc concloent de la ciutat ibèrica.

Les restes d’Hibera estan molt ben protegides per la capa llims i fang del riu Ebre. Esperem que algun dia, o bé l’arqueologia, o bé el nostre riu, ens revelin els seus secrets.

Fonts Consultades:

• NOGUERA, J. Íbers a l’Ebre. X Premi d’Assaig Artur Bladé Desumvila. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2002.
• DILOLI, J. Anàlisi del poblament en època ibèrica al curs inferior de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià). Revista d’Arqueologia de Ponent, 5, 1995.
  
• BAYERRI, E. Historia de Tortosa y su comarca. Volumen V. Imprenta moderna de Algueró y Baiges, 1948.

Per saber-ne més:

La ruta dels íbers 2008

El port romà de Dertosa

Làpida de la barca

L’antiga Dertosa romana fou una ciutat d’importància estratègica per als romans. La principal activitat econòmica sembla ser que fou la pesca, tal i com demostren recents troballes arqueològiques en el subsol tortosí, però a més era la cuitat era la principal via de circulació de mercaderies de la mediterrània cap a l’interior peninsular. No obstant, l’arqueologia encara no ha localitzat  la situació principal de la infraestructura principal que permetia aquestes activitats: el port romà; les dificultats per arribar al nivell romà -6,50 metres de profunditat- topen amb la capa freàtica del riu, on només hi ha fang i aigua.

Les fonts bibliogràfiques tendeixen a situar-lo al subsol de l’actual Palau Episcopal; els romans sembla ser que aprofitaren la llengua de roca que descendeix de l’actual turó del Castell de la Suda i passa per sota de la catedral i que s’endinsava en el llavors existent estuari de l’Ebre.

Fonts Consultades:

• MIRAVALL, RAMON. Tortosa, any zero. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1988.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIC. Historia de Tortosa y su comarca. Volumen V. Imprenta moderna de Algueró y Baiges, 1948.

Per saber-ne mes:

Ostia Antica, el port de Roma