Edificis desapareguts (III): L’antic palau episcopal romànic

Sovint, quan parlem del palau episcopal de Tortosa tenim en ment aquell edifici d’estil gòtic situat enfront la marge esquerra del riu, a l’avinguda Felip Pedrell, i enfront també de la façana principal de la Catedral. No obstant, sembla ser que Tortosa encara conserva les traces d’un palau episcopal molt més antic , construït a la segona meitat del segle XII, y ubicat actualment – o el que queda d’ell – entre els carrers Croera y Palau.


L’edifici va funcionar com a palau fins al segle XIV, moment en que es construeix el palau episcopal actual. Del que actualment es pot apreciar d’aquest antic immoble  són els contraforts exteriors que s’aprecien a la Plaça del Palau, amb una barbacana de les que en queden poques a la ciutat; també a la planta primera es poden veure dues arcades de mig punt suportades per una columna de pedra grisa.

Fonts consultades:

MESTRE I NOÉ, FRANCESC. El Palacio episcopal de Tortosa. Guía histórica y descriptiva. Tortosa (1900).

VIDAL, J., CURTO A., QUEROL, E. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Benicarló, 2008.

ALMUNI BALADA, V. La catedral de Tortosa en els segles del gòtic (Volum I). Onada Edicions. Benicarló, 2007.

Per saber-ne més:

• El palau episcopal
• Tortosa wikipedia

El Cor de la Catedral de Tortosa

Detall del Cadirat de Cor de la Catedral.  Font: http://www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html

El Cor de la catedral va substituïr a la segona meitat del segle XVI, l’antic cor medieval que fins aleshores s’utilitzava. 

Estava situat en el tercer tram de la nau central, delimitat lateralment i per darrera per parets de rajola. La reixa de jaspi que es pot observar davant l’entrada principal tancava originalment l’espai.

El cadirat va ser realitzada per l’escultor Cristóbal de Salamanca entre els anys 1588 i 1593, per encàrrec del bisbe Joan de Cardona, amb qui signà el contracte de l’obra l’any 1587, i que comença a realitzar un cop enllestit el cor de Montserrat. En aquesta obra intervingueren, a més, diferents escultors com Gabriel Domènec, autor del faristol, Gabriel Sit i Vicent Redorat. L’immoble va ser fet amb fusta de roure de Navarra.

El Cor de la Catedral de Tortosa fou desmuntat un cop acabada la guerra civil i va ser reconstruït en temps més recents a l’antic dormitori dels canonges. Actualment es pot visitar, ja que forma part de l’Exposició Permanent de la Catedral.

Fonts Consultades:

ALMUNI V. i GINOVART J., Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia històrica i descriptiva.Impremta Querol S.L. 2000.

MUÑOZ H. i ROVIRA, S. Art i Artistes a Tortosa durant l’època moderna. Col·lecció Dertosa. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1999.

MATAMOROS, J. La Catedral de Tortosa. Ed. Católica. 1932.

Per saber-ne més:

• Escultura del Renaixement a la Corona d’Aragó

Un possible Scriptorium a la Catedral de Tortosa

Avui per avui no es pot afirmar amb certesa si existí un scriptorium a la Catedral de Tortosa. Historiadors com E. Bayerri creuen que el bisbe Gaufred d’Avinyó, qui portà la primera comunitat de monjos per restaurar la vida canonical i religiosa a Tortosa després de la reconquesta, l’any 1158 fés un primer intent de procurar a la comunitat d’una serie de còdexs mínims per satisfer les seves necessitats intel·lectuals i projectés la fundació d’aquesta  institució tant comuna entre les comunitats de les Catedrals de l’àpoca.

Segons Bayerri, alguns dels suposats còdexs que  podien haver redactat els canonges tortosins són, a tall d’exemple, el Còdex 56 (finals del segle XII. Misal), el Còdex 135 (finals del segle XII-XIII. Llibre de l’antiga litúrgia de la Catedral de Tortosa) o el Còdex 217 (finals del segle XII. Librum Sancte Marie Dertose).

Altres autors com el Canonge Matamoros també afirmen sobre la existència entre els segles XII i XIII, en cara que com Bayerri no te suficients evidències. De existir – afirma el canonge Matamoros – hi hauria una fervent activitat de transcripció dels manuscrits portats per la primera comunitat de monjos del monestir de Sant Agustí d’Avinyó. D’aquest monestir -sembla ser -, en procedeix el conegut Misal de Sant Ruf, que avui es pot veure a l’Exposició Permanent de la Catedral de Tortosa.