La Font de l’Àngel

La Font de l’àngel es un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de Tortosa; de fet, va ser la primera construcció feta per la Universitat amb la finalitat d'”utilitat pública” i per “decorar e ennoblir la ciutat“. Inicialment la font es coneixia com “la font de la plaça” fins que es va coronar amb l’àngel de pedra – avui desaparegut- , fet expressament per a l’obra  i que va ser transportat des de la Casa del Temple fins a la Casa de la Ciutat, des d’on es traslladà per coronar el monument; és des d’aquest moment que serà coneguda com la font de l’àngel. L’estil de l’obra es un gòtic internacional avançat i guarda similituds amb la font gòtica de Blanes y la desapareguda font de l’àngel de Barcelona, obra en que participà Pere Sanglada.

El monument va ser emplaçat a l’actual Plaça Agustí Querol, i fou realitzat pel mestre pedrapiquer ulldeconenc Guillem Çaera l’any 1440, sota l’administració de Pere Palau i Bernat Domènech. La font es va considerar finalitzada per primer cop l’any 1442; no obstant, cal dir que la font no va arribar a funcionar mai, tal i com demostren els litigis entre Bernat Domènech, Guillem Çaera i el Consell de la Ciutat, així com en les inscripcions que es poden llegir a la mateixa obra on els problemes d’abastament d’aigua s’allargaren diversos segles.

La Font fou desplaçada de la seva ubicació original l’any 1879 arràn d’una modificació urbanística promoguda per la ciutat; a causa d’aquesta operació, es va perdre l’àngel custodi que la coronava. Vuitanta anys més tard quedaria emplaçada  al costat del palau oliver de boteller, també desplaçat pedra per pedra al carrer Dr. Ferran.

Fonts Consultades:

VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abad Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008.

VIDAL, J., CURTO A., QUEROL E.. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Biblioteca Cruïlla, 6. Benicarló, 2008.

VIDAL J., CURTO A. Patrimoni al Rebost. La font de l’Àngel. La Veu de l’Ebre, 2004.

VIDAL FRANQUET, J. Documents medievals sobre la font de l’Àngel. Recerca 8. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2005.

Edificis desapareguts (I): l’Hospital de Sant Llàtzer

Hospital medieval. Font: caballerosministriles.blogspot.com/

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, L’hospital durant l’edat mitjana era una antiga casa d’acolliment per a pelegrins i pobres durant un temps limitat; també acollien, si estaven situats en ports de muntanya molt perillosos, als vianants que anaven de pas. En el cas del nostre hospital però , hem de situarlo en la primera definició, es a dir, com a casa d’acolliment. En efecte, en la documentació medieval apareix anomenada com a “Casa de Sen Lar” en la primera vegada que s’esmenta l’any 1338.

L’administració d’aquesta casa està molt relacionada amb l’hospital de la Santa Creu, però també amb la Universitat de la ciutat que hi realitzà diverses donacions per a la diverses reparacions ( porxo i teulada de la casa) o ampliacions (la cambra de la capella). Pel que respecta a la seva ubicació, sembla ser que la seva situació es triangularia entre els carrers Lamote de Grignon, Maria Rosa Molas, Enric d’Ossó i l’Avinguda Generalitat, segons les troballes arqueològiques realitzades al segle XIX.

Fonts Consultades:

VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abad Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Per saber-ne més:

• Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al renaixement
• Els hospitals medievals a Tarragona
• Alguns hospitals de la Corona Catalano-Aragonesa