Edificis desapareguts (III): L’antic palau episcopal romànic

Sovint, quan parlem del palau episcopal de Tortosa tenim en ment aquell edifici d’estil gòtic situat enfront la marge esquerra del riu, a l’avinguda Felip Pedrell, i enfront també de la façana principal de la Catedral. No obstant, sembla ser que Tortosa encara conserva les traces d’un palau episcopal molt més antic , construït a la segona meitat del segle XII, y ubicat actualment – o el que queda d’ell – entre els carrers Croera y Palau.


L’edifici va funcionar com a palau fins al segle XIV, moment en que es construeix el palau episcopal actual. Del que actualment es pot apreciar d’aquest antic immoble  són els contraforts exteriors que s’aprecien a la Plaça del Palau, amb una barbacana de les que en queden poques a la ciutat; també a la planta primera es poden veure dues arcades de mig punt suportades per una columna de pedra grisa.

Fonts consultades:

MESTRE I NOÉ, FRANCESC. El Palacio episcopal de Tortosa. Guía histórica y descriptiva. Tortosa (1900).

VIDAL, J., CURTO A., QUEROL, E. Tortosa, el patrimoni. Onada Edicions. Benicarló, 2008.

ALMUNI BALADA, V. La catedral de Tortosa en els segles del gòtic (Volum I). Onada Edicions. Benicarló, 2007.

Per saber-ne més:

• El palau episcopal
• Tortosa wikipedia

Edificis desapareguts (III): L’adoberia o pelleria

Vista panoràmica de Tortosa al segle XVI des del nord (Anton Van Wijngaerde. 1563) . Detall de l’adoberia. Osterreichische Nationalbibliotek de Viena.  Font : http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/epocac.htm

L’edifici de la adoberia es trobava al sector nord de la ciutat, situat foramurs al davant del desaparegut portal de Vimpesol – sortida de l’actual carrer Major de Remolins-. Ocupava una gran extensió de terreny, tot reseguint el pany de muralla des del dit portal fins a entrar en el camí de l’actual barranc del Célio. L’estructura de l’edifici es componia de tres naus cobertes  i un espai compartimentat a l’aire lliure que ocupava la major part de la superfície.

Segons es desprèn de les Costums de Tortosa  els cuiros i les pells arribaven preparats a les adoberies de Tortosa per transformar-les en matèries primeres cap als diferents oficis de la ciutat tals com sabaters, corretgers, i pellissers. De la materia prima transformada se’n podien fer diferents productes acabats; en el cas del cuir, selles de muntar, cabestres, frens, sabates i corretges . En canvi, en el cas de les pells se’n podien obtenir calçat i pergamins per a l’escriptura, per exemple. 

Fonts consultades:

VIDAL FRANQUET, J.  Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

BAILA I PALLARÉS, M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Ed. Antinea. 1999.

VILA I COMAPOSADA, M.A. Tortosa al segle XIII. Vida i Costums dels Tortosins.Col·lecció Antropologia. Ed. El Llamp, 1986.