El port romà de Dertosa

Làpida de la barca

L’antiga Dertosa romana fou una ciutat d’importància estratègica per als romans. La principal activitat econòmica sembla ser que fou la pesca, tal i com demostren recents troballes arqueològiques en el subsol tortosí, però a més era la cuitat era la principal via de circulació de mercaderies de la mediterrània cap a l’interior peninsular. No obstant, l’arqueologia encara no ha localitzat  la situació principal de la infraestructura principal que permetia aquestes activitats: el port romà; les dificultats per arribar al nivell romà -6,50 metres de profunditat- topen amb la capa freàtica del riu, on només hi ha fang i aigua.

Les fonts bibliogràfiques tendeixen a situar-lo al subsol de l’actual Palau Episcopal; els romans sembla ser que aprofitaren la llengua de roca que descendeix de l’actual turó del Castell de la Suda i passa per sota de la catedral i que s’endinsava en el llavors existent estuari de l’Ebre.

Fonts Consultades:

• MIRAVALL, RAMON. Tortosa, any zero. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1988.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIC. Historia de Tortosa y su comarca. Volumen V. Imprenta moderna de Algueró y Baiges, 1948.

Per saber-ne mes:

Ostia Antica, el port de Roma

Els sevirs augustals de Dertosa

Els sevirs augustals eren sacerdots dedicats al culte de l’emperador.Existiren des de l’època d’august a totes les ciutats romanes, fossin municipis o colònies. Arreu dels països catalans en podem trobar inscripcions que fan referència a aquests sacerdots, sobretot a les ciutats romanes mitjanes i importants.

Aquest es el cas de Dertosa.  A traves de les inscripcions que podem descobrir tot passejant prop de la Catedral ens permeten identificar els noms d’alguns d’aquests càrrecs religiosos.

Així, al carrer ciutat trobem en una cantonada les incripcions dedicades al deu Mercuri per els sevirs Caius Terentius Onesimus (segles I i II d.C. – a la fotografia- ), Publius Cornelius Frontinus (segles I i II d.C.), Marco Porcio Theopompo (probablement s. I i II d.C.) i Publio Valerio Dionisio , aquesta última localitzada a una de les torres de la catedral.

Fonts Consultades:

• Gran Enciclopedia catalana.  
• AYXENDRY VALLDEPEREZ, M., Hibera Iulia Ilercavonia Dertosa. Dades històriques i arqueològiques de d’època ibèrica fins al segle I de la nostra era. Quaderns de Recerca 6. 2010.

Per saber-ne més:

• Viajando por la historia
• III Congrés d’Història d’Alcanar