Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Posts Tagged ‘Enric Bayerri

L’illa invisible

leave a comment »

Vistes de Ferreries d’Anton van Wijngaerde (Segle XVI).
Font: http://www.festadelrenaixement.cat

Insulae Tortuosae, així l’anomenaren els Genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. Es difícil imaginar-seactualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, segons Ramon Miravall en la seva obra  “Dellà lo Pont de Barques”,  “l’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà Pont del Català (…)”.Anys abans de Miravall, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa; en la seva obra “Colón tal cual fué” i  la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

Al segle XII El comte va demanar l’ajuda a la Républica de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Era una legió de mercenaris genovesos que l’ajudaren a la conquesta d’Almeria. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. L’any 1150, la república ven la seva part de l’illa a la Parròquia, fins l’any 1289 en que la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa.

Que va portar al Genovesos a desferse’n de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria i d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la. L’illa va anar desapareixen en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el braç que formava l’illa – el braç es situava front a la ciutat de Roquetes – . Durant la riuada de 1866 l’Ebre va tornar a formar temporalment l’antic braç. Un fet que la població podia observar des del punt més alt del casc urbà: el castell de la Suda.

Fonts Consultades:

  • MIRAVALL  DOLÇ, RAMON.- Dellà lo Pont de Barques : Illa de Gènova, Raval de la Creu, la Casota, Sant Vicent i les Ferreries. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. Tortosa 1998.
  • MIRAVALL  DOLÇ, RAMON. Replanteig causal de la conquesta de Tortosa. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
  • BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE.- Colón tal cual fué : los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada. Tortosa : Talleres Gráficos Algueró y Baiges, 1960.
  • BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE. Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII (1148-1516). Tortosa: Imp. Algueró y Baiges, 1961.
Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

Octubre 1, 2013 at 10:27

Dels “testets i cachivatches” al Nou Museu de Tortosa

leave a comment »

El dia 30 de setembre de 2012 ha passat  a la història de Tortosa com el dia en que la ciutat recuperà el seu museu, i dic “recuperar”  – si, ho heu llegit bé-, perque aquest equipament ha recorregut un camí llarg i tortuós en el temps per poder tornar a ocupar el lloc que li correspon com a referent cultural i turístic de Tortosa i les Terres de l’Ebre.

L’origen del Museu cal situar-lo en la tossuderia d’un home: Joan Abril i Guanyabens; la seva passió per l’arqueologia i per la història i cultura catalanes, juntament amb les troballes arqueològiques que s’anaven produïnt durant la construcció del temple de la Reparació i en la realització d’altres obres arreu de la diocesi, com a arquitecte diocesà, va fer que anés recollint per iniciativa pròpia diferents peces arqueològiques que van anar, poc a poc, creant un fons particular important.

La seva dèria, però, no era ben entesa a l’època; el mateix Abril ens posa un exemple a Un capítol de la meva actuació a Tortosa: “…al construir la bullonera de Remolins, al seu carrer Major varen cridar-nos l’atenció els molts fragments de terrissa mora i romana (…) descobriment  que va cridar l’atenció de tots aquells que’s burlaven dels cabassos de testets i catchivatches que feia jo recollir (alguns cabassos m’els varen tirar al riu, perquè, deian, distreia els treballadors de la feina)(…)”. No obstant, conscient de la importància que anava adquirint aquesta “col·lecció” particular, decideix presentar una memòria per a la creació del que s’anomenaria Museo Arqueológico de la Ilercavonia i que tindria la seva primera seu als baixos de l’escola de la Mercè – edifici que fou enderrocat i el solar del qual és avui ocupat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo -.

 1900 – 1902

Joan Abril i Guanyabens
Font: urbipedia
Gràcies a la iniciativa de l’arquitecte Municipal Joan Abril i Guanyabens, el 25 de juliol de 1900, amb el suport de l’alcalde Teodor Gonzalez Cabanne,  el Govern Municipal aprova la creació del Museo Arqueólógico de la Ilercavonia . Aquesta notícia va ser rebuda amb entusiasme per part de la ciutadania segons reflexa la premsa local de l’època: “En la sesión de ayer tomo nuestro Ayuntamiento un acuerdo que le honra en gran manera, por demostrar, no solo el aprecio en que tiene cuanto se relaciona con nuestra ciudad, si también porque es manifestación elocuente de la cultura de sus individuos, atentos a todo lo que significa progreso y a cuanto pueda enaltecer el nombre de Tortosa“.
En aquesta primera etapa el Museu rep diferents donacions. Entre les més importants, una columna romànica, ceràmiques, columnes de granit romanes, bales de canyó procedents del baluart de Sant Pere; també rep de l’Ajuntament un important fons arxivístic i segells de gran valor històric; també de l’Estat, per la reial ordre del 10 d’octubre de 1901 foren dipositades diferents obres d’art al  Museu per part de la Dirección General de Bellas Artes; d’aquestes obres en destaquem   Sant Bru de Carducci o Carducho, Soldat aterrat de Juan Antonio de Frías y EscalanteMartiri de Sant Bartomeu de Francisco CollantesParis amb diana, de M. Gimeno, i el Martiri de Sant Joan Evangelista de l’escola de Collantes.

Abril, va romandre en el càrrec fins l’any 1902, any en que va ser destituït del càrrec de director vitalici. Les causes d’aquest cessament, segons el que es pot deduïr de la premsa de l’època, van tenir molt a veure amb les lluites polítiques locals, la utilització propagandística i patriòtica del museu i el mateix Abril, de forta personalitat, que considerava el museu com a seu.
1902 – 1911

Aquest es un període on en poc més de 9 anys la institució té 4 directors: Mariano Aliart (1902-1903), Joan Audí (1903-1906), Joan Bonfill (1906-1909) i Josep Domingo (1909-1911). Es significatiu, però, el trasllada l’armari arxiu de la ciutat des de l’antic ajuntament fins a la nova seu de la institució: l’antiga església de Sant Domènec. Amb ell, també es trasllada la seva documentació, molt voluminosa, que ocuparà una part important del fons de la institució fins al punt d’esdevenir l’arxiu històric de Tortosa.

1911 – 1921
Es nomenat director Frederic Pastor i Lluís. N’ocupà el càrrec fins la seva destitució l’any 1921, arran d’una denuncia d’un dels seus subordinats.
1921 – 1958
Enric Bayerri al Museu de Tortosa -actual Centre
d’Interpretació del Renaixement –
Font: www.marfanta.com

A l’autor de las Narraciones Tortosinas, el succeeix Enric Bayerri i Bertomeu; en un principi declina el nomenament de l’Alcalde Antoni de Ramón, adduint raons d’amistat amb l’anterior director del museu. La seva petició no fou atesa i el ple de l’ajuntament, per unanimitat, el nomena director del Museu el 27 d’octubre de 1921.

Com a primera i principal tasca  – que l’ocuparà tota la vida –  fou la de promoure investigacions històriques relacionades amb la ciutat, treball que es traduïra en els nou volums de la seva famosa Historia de Tortosa y de su comarca.

En relació al museu una de les seves prioritats fou la ventilació i il·luminació de l’equipament, per la qual cosa ordenà l’obertura de dos finestrals orientats a la plaça del Rastre. També trasllada l’armari – arxiu a la postsacristia interior, on quedava protegit de l’humitat, fa adobar els seus panys i li dona la denominació Archivo-1574; comença així la tasca d’organització del Museu – Arxiu en vistes a facilitar la consulta de la seva documentació als estudiosos i la creació d’un catàleg general,  així com la recuperació i restauració de les peces arqueològiques, encarregat a l’escultor i auxiliar del museu Mariano Martí.

Bayerri dotà també al Museu – Arxiu d’una hemeroteca local i comarcal, que s’alimentà de les donacions ciutadanes. El 3 de setembre de 1924 s’inauguren les seccions de sigil·lografia i la biblioteca tortosina, situada en una secció del despatx del director. Amb l’adveniment de la República, el Museu passa a mans de l’Estat i queda suprimit el càrrec de director del Museu; cap al 1932 per acord municipal el Museu es constitueix en Patronat.

La institució passava per una situació difícil, fruit de l’abandó i de la falta d’atenció de l’Ajuntament tortosí. Bayerri inicia contactes per conscienciar l’opinió pública de l’estat d’abandó i desídia en què es troba. Entre els defensors de Bayerri es trobava Francesc Mestre i Noé.

Durant la guerra civil, Bayerri, destituït del seu càrrec, fou empresonat. El patrimoni de l’arxiu i museu passa a cura de Joan Cid i Mulet, responsable del seu salvament i salvaguarda. Havent fet gestions per a l’alliberament de Bayerri, Cid li comunica que tots els documents del Museu Arxiu han estat catalogats en els monestirs de Poblet i de Santes Creus.

Durant el franquisme, Bayerri recupera el càrrec de director del Museu-Arxiu. La tasca ara es centrarà en recuperar tota la documentació que fou evacuada durant el conflicte per Joan Cid i Mulet. Entre els elements consten 750 volums pertanyents a centres culturals i entitats de Tortosa. Entre la documentació recuperada per Bayerri es troben els establiments i ordenances Municipals dels segles XIV i XVI.

Bayerri mor el 23 de setembre de 1958.

1960 – 1992

El 6 de juny de 1960, Jesús Massip i Fonollosa n’assumeix la direcció. La institució, encara sota el nom de Museu Arxiu i Biblioteca Municipal, estava mancat d’ordre, de fitxers, no hi havia cap mena de personal, i mancat d’una estructura organitzativa. Sota la seva llarga direcció el museu es projecta a l’exterior i es converteix en un referent: s’organitzen conferències, simposis i fins i tot representacions teatrals; el museu amplia el seu fons gràcies a la tasca de recuperació de documentació i l’entrada de diferents elements, fruit de les troballes arqueològiques realitzades a la ciutat i el territori.L’any 1974 l’espai del Museu es converteix en paranimf de la UNED, fet que comportar la retirada dels elements exposats  de la nau central; aquesta situació s’allargarà fins l’any 1979.L’any 1983 es signa el conveni  que permeté la creació de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. foren els assistents a l’acte l’aleshores alcalde de Tortosa Vicent Beguer i Oliveres el Bisbe Ricard Maria Carles i Gordó i el conseller de cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat Max Cahner i Garcia. En realitat es signaren dos convenis:

  • Conveni de col·laboració Generalitat – Bisbat per l’ús de l’edifici dels Reials Col·legis
  • Conveni Generalitat – Ajuntament per l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.

Aquest segon conveni  comportà la separació del Museu de Tortosa de l’Arxiu Municipal, tot i que durant un llarg període de temps coexistiren els dos arxius fins al seu trasllat definitu l’any 1997.

El conveni es signà als Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties.

1992 – 1997

L’any 1992 Jesus Massip deixa la direcció del Museu per jubilació, tot i que continuarà vinculat a la seva gestió com a director honorari. La coexistencia dels dos arxius finalitza l’any 1997 després de l’acondicionament i restauració dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties com a nova seu de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre; d’aquesta manera s’alliberava l’espai de l’antiga església de Sant Doménec per a actes i esdeveniments cívics i culturals.

1997 – 2006

L’any 1997 la Generalitat retira a la institució la condició de Museu, en no cumplir-se els requisits exigits per seguir mantenint el seu estatus. Aquest mateix any s’inicia la primera fase de restauració de l’antic escorxador, consistent en la recuperació del seu volum original, les façanes i el tancament original.

L’any 2006 l’Institut Municipal d’Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa signa un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per catalogar el fons de l’antic Museu.

2007 – 2012

L’any 2007 l’Ajuntament encarrega a l’empresa URCOTEX la restauració dels pavellons 1 – On és ara l’IMACT -, el pavelló 11 – destinat a sala de reserva -, i el pavelló 12 – On es situa la sala d’Exposició -. Així mateix, entre els anys 2007 i 2009 es realitzen exposicions importants, que es podrien considerar com l’avantsala del que avui es el Museu de Tortosa. Es tracta de la sala d’exposicions temporals Antoni Garcia, que, des de la seva inauguració, ha  acollit les exposicions següents:

L’antic Museu esdeve l’any 2008 la seu del Centre d’Interpretació del Renaixement, un espai que divulga el patrimoni renaixentista de Tortosa i les Terres de l’Ebre i la Festa del Renaixement durant tot l’any.

L’any 2011 l’Ajuntament presenta el projecte del nou Museu de Tortosa, que es fa realitat al setembre de l’any següent.

Fonts Consultades:

  • Museo Arqueológico Municipal.Diario La Verdad. 26/07/1900
  • MIRAVALL DOLÇ, R. Enric Bayerri i el Museu – Arxiu. Institut d’Estudis Tarraconenses. Tarragona, 1987.Cooperativa Gràfica Dertosense.
  • MASSIP FONOLLOSA,J. El Museo y Archivo Municipal. Revista La Zuda. núm. 42. Juliol 1961.
  • MASSIP FONOLLOSA,J. Un quart de segle del Museu i Arxiu Municipal. Ajuntament de Tortosa, 1987. Cooperativa Gràfica Dertosense.
  • MASSIP FONOLLOSA,J. El Museu i Arxiu Municipal (1987 – 1991). Ajuntament de Tortosa, 1993. Cooperativa Gràfica Dertosense.
  • MASSIO FONOLLOSA,J. La Casa de la Cultura i el Museu-Arxiu Municipal de Tortosa. La Veu del Baix Ebre. 09/03/1978. 
  • Signatura dels Convenis pel Museu Comarcal, pel Museu Diocesà i per l’Arxiu Comarcal de Tortosa entre Generalitat, Ajuntament i Bisbat. La Veu del Baix Ebre núm. 1349. 22/07/83.
  • Generalitat, Bisbat i Ajuntament superen la crisi del Museu. La Veu del Baix Ebre núm. 1623. 06/01/89.
  • GONZÁLEZ MONTAGUT, LLUÍS M. El Museu-Arxiu vol integrar-se dins la dinàmica cultural i social. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 766. 24/06/93.
  • La Generalitat no reconeix el Museu de Tortosa. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 958. 18/04/97.
  • PEIRET I ESTRADA, J.; GALINDO, E.; SEGARRA, N.;CURTO I HOMEDES, A. Tortosa: la ciutat i el Museu. Comissionat per la Gestió del Patrimoni Cultural de Tortosa. 1999.
  • BERBÍS, SILVIA. El centenari d’un museu inexistent. L’Ebre: Setmanari independent de les Terres de l’Ebre núm. 1101. 14/03/00.
  • L’Ajuntament i la URV col·laboraran per catalogar el fons museístic de Tortosa

     

  • Patrimoni i Contemporaneïtat: Fronteres i Cruïlles: Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador de Tortosa. Ajuntament de Tortosa, 2007.
  • MORENO, G. Tortosa recrea el Renaixement amb un centre d’interpretació i un audiovisual. Diari El Punt. 11/11/08
  • Turtuxa, a l’extrem d’al-Àndalus: Sala Antoni Garcia de l’Antic Escorxador. Ajuntament de Tortosa, 2009.
Enllaços:

El port romà de Dertosa

leave a comment »

Làpida de la barca
L’antiga Dertosa romana fou una ciutat d’importància estratègica per als romans. La principal activitat econòmica sembla ser que fou la pesca, tal i com demostren recents troballes arqueològiques en el subsol tortosí, però a més era la cuitat era la principal via de circulació de mercaderies de la mediterrània cap a l’interior peninsular. No obstant, l’arqueologia encara no ha localitzat  la situació principal de la infraestructura principal que permetia aquestes activitats: el port romà; les dificultats per arribar al nivell romà -6,50 metres de profunditat- topen amb la capa freàtica del riu, on només hi ha fang i aigua.
Les fonts bibliogràfiques tendeixen a situar-lo al subsol de l’actual Palau Episcopal; els romans sembla ser que aprofitaren la llengua de roca que descendeix de l’actual turó del Castell de la Suda i passa per sota de la catedral i que s’endinsava en el llavors existent estuari de l’Ebre.
Fonts Consultades:
  • MIRAVALL, RAMON. Tortosa, any zero. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1988.
      • BAYERRI BERTOMEU, ENRIC. Historia de Tortosa y su comarca. Volumen V. Imprenta moderna de Algueró y Baiges, 1948.

Per saber-ne mes:

Ostia Antica, el port de Roma

Written by David Jiménez Fotografia

Octubre 31, 2011 at 17:42

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa