Posts Tagged ‘epidèmia’
La verge del Portal del Romeu
Dins el Portal del Romeu, situada en una petita capella elevada molt aprop de les figures de Sant Jaume i Sant Cristòfol es troba la verge del Portal del Romeu.
Es tracta d’una imatge molt antiga, vinculada al miracle de l’any 1650, any en que la població tortosina fou devastada per una terrible epidèmia. Les lloances i pregàries que els ciutadans feren a la verge del Romeu, tingueren el seu efecte en el cessament quasi immediat de la malatia. Els goigs foren impresos per primer cop l’any 1680.
Fonts consultades:
- O’CALLAGHAN, RAMÓN. Anales de Tortosa. Tomo II.Imprenta Católica de Gabriel Llasat. Bou, 16. 1887.
Les epidèmies de Pesta a Tortosa
Els avenços mèdics actuals han fet desaparèixer al món occidental les epidèmies clàssiques que han assolat el continent al llarg dels segles. No obstant, en el passat han estat nombroses les pandèmies que han mermat la població europea i que han afectat a Tortosa. Algunes en van ser:
La pesta negra (1347)
 |
| La pesta negra. Font: http://arquehistoria.com/historias/la-peste-negra-en-europa |
La pesta negra fou una de les pandèmies més virulentes que afectaren a l’Europa medieval del final de la primera meitat del segle XIV. Es creu que Tortosa es va veure afectada per aquesta terrible malaltia, que segurament arribà a la ciutat a través del seu port marítim, puix que era per mar, a través de les ciutats costaneres com arribaven les malalties a altres indrets. Catorze anys abans (1333), també en ocorregué una altra declarada a la ciutat de Barcelona que també haguera pogut afectar Tortosa.
Les pestes del segle XVI
Entre 1520 i 1598 set epidèmies de pesta afectaren la ciutat sent les més virulentes les que es van donar els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en els seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
La guerra dels Segadors (s.XVII)
L’any 1647 es declara una epidèmia de pesta a València; la noticia alertà a les autoritats tortosines del moment puix que amb la ciutat del Túria mantenien relacions de comerç per mar, l’epidèmia sembla ser que es temia que entrés no només pel port tortosí, sino pels destacaments de soldats valencians que arribaven a la ciutat. Davant aquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de presència al municipi, els procuradors de la ciutat demanaren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelona davant el creixent nombre de morts ocorreguda a l’hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir l’epidèmia. Davant la situació, el governador militar , Monsieur de Lennay, ordenà la evacuació immediata de la ciutat; els habitants de Tortosa passaren a residir extramurs fins la contenció i eliminació del mal.
La febre groga (1821)
En aquest cas l’epidèmia es va declarar aquell mateix any a Barcelona, i entrà a Tortosa a través del seu port, portada per la tripulació del llagut Verge de la Cinta. La primera víctima fou un fabricant de sabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casa nostra, es va propagar amb una rapidesa extraordinària, començant pel Carrer Santa Catalina, Carrer Costa de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dir que la calor va ser-ne el catalitzador principal, ja que els fets ocorregueren a l’agost de 1821.
El cordo sanitari establert per les autoritats catalanes (Junta superior de Sanitat de Catalunya) va establir una serie de mesures com l’avis a tota la ciutat de la presència de la malatia i un mètode de curació per fer-la front. Al desembre de 1821 la malatia havia remès.
Bibliografia:
- MUÑOZ J., QUEROL E. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1650).Curial, Barcelona, 1999.
- SAUCH N. La febre groga de 1821 a Tortosa: origen, propagació, prevenció i mètode de curació de la malaltia. Recerca, 8. 2005.
- DESPUIG, C. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Curial, Barcelona, 1981.
.png "Facebook Buttons By ButtonsHut.com"){kind=icon}
Pinzellades de Tortosa 