Wagner, Felip Pedrell o l’heroi incomprès

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa 1841 – Barcelona 1922) Font: enciclopedia.cat

Felip Pedrell és un dels personatges il.lustres mes destacats i internacionals que ha donat la nostra ciutat.

Nat en una tortosa sortida recentment de la cruenta Primera Guerra Carlina, la seva passio per la musica comença a forjarse en el cor infantil de la catedral de tortosa. Alli sota el paraigua de l’església tortosina, i del seu mestre Joan Antoni Nin, s’inicia en la música sacra. D’esperit independent i de treball constant i esforçat, aconsegueix in estil propi i independent amb certa predilecció per la música popular, allunyat de la rigida corrent de la música catalana i la musica nacional espanyola.

Les primeres obres del compositor foren fabricades sota el paraigua de l’esglesia tortosina amb la composició de misses i cançons. No obstant, l’esperit emprenedor de Pedrell el portà a Barcelona on inicia l’aventura dins el gènere de l’òpera. Era l’any 1868. Com que a Tortosa no hi havia l’infraestructura necessària per poder representar aquestes peces, el Liceu se li presentà com una oportunitat d’or. Allí representarà la seva primera òpera L’último Abenzerragio, cantada en italià.

L’any 1876 viatja a Roma, on començarà la seva immersió dins la música antiga, investigant en els arxius de la ciutat eterna. També viatja a París, on comença a guanyar-se fama internacional. Aquesta immersió tenia per objectiu la recuperació del drama líric nacional, en sintonia amb les corrents musicals europees que anaven a finals del segle XIX en aquest sentit. És l’època dels nacionalismes.

Els Pirineus, l’òpera més ovacionada de Pedrell a l’estranger ,basada en l’obra de  Víctor Balaguer, va ser denostada tant per la crítica musical catalana (decantada cap al wagnerisme), com per la espanyola (més afèrrimament nacionalista). Curiós es tot això, ja que precisament es l’introductor del wagnerisme per una banda, i un incansable investigador de la música nacional espanyola, i de la que fou el principal compositor que la va fer ressorgir.

Durant aquests dies ja s’esta rodant una película sobre la influència de Wagner en Felip Pedrell. Enhorabona per l’iniciativa; aquesta producció ha de ser un homenatge a aquest tortosí internacional, geni de la música del seu temps i heroi incomprès perquè li va tocar viure en un temps de mentalitats rígides i poc avessades a la innovació, com tants i tants talents durant la història.

Fonts Consultades:

• SALVADOR POY, R. Felip Pedrell, una evocació – Dins Ebrencs del segle XX. Personatges de la història social, política i econòmica del territori al segle XX; a cura de: Núria Gil Duran.
• QUEROL MARTÍ, R. La casa natal de Felip Pedrell. Diari La Veu de l’Ebre, divendres 6 d’agost de 2004.

Escolteu a Felip Pedrell

 

Edificis desapareguts (IV): La casa natal de Felip Pedrell

Al març d’enguany,  un edifici  situat al carrer del Replà núm. 16, que es trobava en un estat de degradació molt avançat va esfondrar-se definitivament. Aquest fet, no tindria importància si no fos que en aquest immoble nasqué el 18 de febrer de 1841 Felip Pedrell.

Fem una breu pinzellada de la seva vida:

S’inicia a la música cantant en el Cor de la Catedral de Tortosa; als 15 anys compon la seva primera peça músical El 1863 s’estableix a Barcelona per continuar estudiant música; posteriorment viatja a Roma i París.

Felip Pedrell introduïrà al nostre país la música de compositors europeus il·lustres com Wagner – d’aqui que fos conegut com el Wagner espanyol -. Fou mestre d’Isaac Albéniz, Enric Granados o Manuel de Falla.Està considerat el primer músic modernista català que estava en estret contacte amb la música europea del moment.

Durant la seva prolífica carrera va compondre  aproximadament unes 400 obres d’entre les quals en destaquen nou òperes, poemes simfònics, musica de cambra, música religiosa. Fundà diverses escoles de musicologia arreu del país i d’Espanya. Se’l pot considerar el ressorgidor de la musica nacional espanyola i el pare de la musicologia catalana.

La pèrdua d’aquell immoble es una ferida important al nostre patrimoni material. Qui sap si hagués pogut ser una casa museu com s’ha fet al Vendrell amb la Vil·la de Pau Casals o la casa de Mozart a Salzburg?.

Fonts consultades:

• QUEROL MARTÍ, R.La Casa Natal de Felip Pedrell. La Veu de l’Ebre. 6 d’agost de 2004.
• La casa natal del músic Felip Pedrell s’ensorra pel seu estat de degradació. Diari de Tarragona. 18 de març de 2011.

Per saber-ne més: