Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Posts Tagged ‘Ferreries

L’illa invisible

leave a comment »

Vistes de Ferreries d’Anton van Wijngaerde (Segle XVI).
Font: http://www.festadelrenaixement.cat

Insulae Tortuosae, així l’anomenaren els Genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. Es difícil imaginar-seactualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, segons Ramon Miravall en la seva obra  “Dellà lo Pont de Barques”,  “l’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà Pont del Català (…)”.Anys abans de Miravall, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa; en la seva obra “Colón tal cual fué” i  la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

Al segle XII El comte va demanar l’ajuda a la Républica de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Era una legió de mercenaris genovesos que l’ajudaren a la conquesta d’Almeria. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. L’any 1150, la república ven la seva part de l’illa a la Parròquia, fins l’any 1289 en que la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa.

Que va portar al Genovesos a desferse’n de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria i d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la. L’illa va anar desapareixen en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el braç que formava l’illa – el braç es situava front a la ciutat de Roquetes – . Durant la riuada de 1866 l’Ebre va tornar a formar temporalment l’antic braç. Un fet que la població podia observar des del punt més alt del casc urbà: el castell de la Suda.

Fonts Consultades:

  • MIRAVALL  DOLÇ, RAMON.- Dellà lo Pont de Barques : Illa de Gènova, Raval de la Creu, la Casota, Sant Vicent i les Ferreries. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. Tortosa 1998.
  • MIRAVALL  DOLÇ, RAMON. Replanteig causal de la conquesta de Tortosa. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
  • BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE.- Colón tal cual fué : los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada. Tortosa : Talleres Gráficos Algueró y Baiges, 1960.
  • BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE. Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII (1148-1516). Tortosa: Imp. Algueró y Baiges, 1961.
Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

Octubre 1, 2013 at 10:27

La participació occitana en la conquesta de Turtuxa (any 1148)

leave a comment »

Cavaller occità (representació)
Font: Pedro II de Aragón
Els cavallers occitans eren vassalls del comte Ramon Berenguer IV i formaven part de l’host comtal durant el setge de Turtuxa fins a la seva caiguda a la fi de 1148. De la host en destaca en Guillem VI de Montpeller “el Gran” que comandà l’esquadró que atacà la ciutat per darrera des de les seves serralades. 
Altres personatges que hi participaren foren Ermengarda I vescomtessa de Narbona, i Berenguer, abat de Grassa.

Guillem de Montpeller signà dos documents amb Ramon Berenguer IV. El primer, durant el setge, quan només restava la Suda per conquerir,  actuà de testimoni en la donació a la Catedral  de Sant Llorenç de Gènova de dues terceres parts de l’illa de l’Ebre que hi havia enfront de la ciutat -l’illa de Gènova (actual Ferreries)-; el segon document, signat el 24 de setembre de 1148, de la donació de l’alfòndec – fondit –  (lloc on estaria situada la futura llotja i el barri de pescadors)  i diversos immobles, als habitants de Narbona per la seva participació en l’empresa comtal, conseqüència que  es va traduïr  amb una gran immigració occitana cap a Tortosa.

Fonts Consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat de València 2001.

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 23, 2010 at 22:05

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa