Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Posts Tagged ‘Francesc Mestre i Noé

Literats Tortosins: Francesc Mestre i Noé

leave a comment »

Es, possiblement, el literat tortosí més conegut de la renaixença catalana. La seva lluita front el tortosinisme més conservador possiblement es el que l’identifica més; però el que segurament no es gens conegut es la seva lluita per recuperar l’autoestima literària d’un país (Catalunya) que en la segona meitat del segle XIX, junt amb Jacint Verdaguer i altres, van fer possible la Renaixença.  Francesc Mestre i Noé neix a la Tortosa del 1866, en una ciutat marcada per la pèrdua d’identitat territorial arràn de l’establiment de la capital provincial a Tarragona l’any 1833, la segregació de Roquetes l’any 1850 , el Pacte Federal de Tortosa de 1868 i les conseqüències del sexenni revolucionari. 
En un segle XIX on la nostra llengua, la catalana, quedà despullada de valor social i literari, determinats personatges del món intel·lectual català decidiren reempendre la seva recuperació i regeneració. D’aquesta manera neixeria el moviment de la Renaixença. L’exclusivitat barcelonina d’aquest moviment no es tal, ja que arreu del territori de les regions on es parla català hi ha hagut literats de gran renom que s’hi sumaren al moviment; entre ells, una figura que no s’ha tingut en compte: Francesc Mestre i Noé. 
En Mestre fou un autor prolífic i el seu territori literari fou el territori d’influència tortosina. Col·laborador habitual de la revista La Zuda – en parlarem en una altra pinzellada – també ho fou en els diaris La veu de la Comarca i La veu de Tortosa, on destaquen les seves aportacions en el teatre i la poesia (1884-1936). 
També fou un dels col·laboradors inestimables en l’elaboració del Diccionari Català – Valencià – Balear (1901) de Mn. Antoni Alcover o de l’Institut d’Estudis Catalans (1913);  membre de diferents reials acadèmies de lletres com la Reial Academia de Buenas letras de Málaga (1892). la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1903) o de l’Acadèmia de Llengua Catalana (1916).
Pero Mestre també fou un nom que donà a Tortosa un ressò internacional, com ho demostra la seva pertanyença en el camp científic a diferents acadèmies europees tals com l’Acadèmia de Ciències Prussiana, la Societat Arqueològica del Midi o la Societat d’Història Internacional de París.
En l’àmbit local fou nomenat Arxiver Honorari de Tortosa l’any 1899, Secretari dels Jocs Florals a Tortosa l’any 1904 i Vocal del Jurat d’aquests últims l’any 1908. Així mateix, l’any 1906 fou delegat a Tortosa en el I Congrés de la Llengua Catalana i Cronista Oficial de la Ciutat l’any 1911.
D’entre les obres publicades en destaca el monòleg Lo cautiu (1897) i el Vocabulari Català de Tortosa (1916).
Fonts Consultades:
  • BUJ ALFARA, A. El vocabulari Català de Tortosa de Francesc Mestre i Noé. Una anàlisi Lexicogràfica.Cinctorres club, 2000.
  • MIRAVALL, R.; PARÉS I ESTIL·LES, M. El nacionalisme en el pensament de Francesc Mestre i Noé.
  • FERRÉ TRILL, X. De la Unió Catalanista a la Lliga Regionalista: Mestre i Noé i La Veu de Tortosa (1899-1902). Dins Ebrecs del segle XX. Personatges de la història social i econòmica del territori ebrenc al segle XX. A cura de Núria Gil Duran. Universitat Rovira i Virgili. Sèrie Campus Terres de l’Ebre. Publicacions URV, 2010.
Per saber-ne més:
Albert Curto i Gerard Vergés. Tertúlia sobre la figura de Francesc Mestre i Noé
(Nota.- La tertulia s’inicia a partir del minut 9:41. Per tant, correu la línia de temps del Vídeo a aquest punt)

Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 6, 2011 at 11:18

El Parc de Nivera

with 2 comments

el Parc Nivera en l’actualitat
Quan a finals del segle XIX la ciutat de Tortosa supera els límits de les seves muralles i es comença a construir el segon eixample de la ciutat,  de seguida es va veure la necessitat de tenir espais verds. A la zona coneguda com el camp de titets neix llavors un passeig de moreres que seria l’embrió de l’actual Parc Municipal Teodor González; això succeïa l’any 1848.
El Parc no és l’única zona verda que hi va haver a la ciutat; l’any 1905 el senyor Enric Nivera Mestres compra al senyor Baltasar Noria 25 jornals d’uns terrenys situats a la zona propera al turó del Sitjar (NE de la ciutat). 
Aquell senyor, de caràcter emprenedor, aviat comença un projecte que tenia per objectiu crear una mena de parc d’atraccions per al gaudi de la gent de la ciutat i de forma gratuïta. Ben aviat cerca aquells terrenys i comença a urbanitzar-lo amb elements típics dels parcs de l’època (pergoles, bancs, pontets,… i fins i tot, un petit zoològic, fruit dels diferents viatges que feia a l’estranger). Amb el temps es convertí no només en una atracció per als veïns de la ciutat, sino també en visita obligada per als turístes de l’època.
En aquest indret eren famoses les tertúlies. El senyor Nivera, gran afeccionat a aquestes, atreien personatges de renom com Francesc Mestre i Noé, Joan Moreira i Ramon Vergés Paulí.
A la mort d’Enric Nivera (1919), el parc va restar obert fins l’any 1921, moment en que es converteix en finca particular i queda tancat per decisió de la família. 80 anys després els últims propietaris venen la finca a la constructora Subirats Berenguer, que urbanitza els terrenys amb xalets d’alt standing. 
Encara avui, en els mateixos terrenys, es poden observar traces dels elements decoratius que componien aquell primer lloc de reunió i tertúlia de la ciutat.
Fonts consultades:
FORES, M. PILAR. La Tortosa d’antany i d’avui. IV Premi de l’Orde de la Cucafera, 1989. Editorial Cooperativa Gràfica Dertosense. 1999.

Written by David Jiménez Fotografia

Abril 8, 2011 at 21:50

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa