Francesc Via

Imatge de la Santa Cinta. Obra de Francesc Via (1706) Font: Reial Arxicofradia de la Santa Cinta

Francesc Via fou un argenter barceloní del segle XVII que realitzà diferents obres per a la Diòcesi de Tortosa. Havent realitzat l’obra de la medalla d’or de Sant Oleguer com a prova de passantia l’any 1679 realitzà diverses peces arreu dels Països Catalans tals com el Reliquiari de Sant Tomàs de Villanueva per a la Catedral de València, el reliquiari per a l’església prioral de Reus, làmines encarregades pel Gremi d’Argenters de Barcelona per a Joan Josep d’Àustria com a regal pel seu nomenament com a primer ministre, monedes per a la seca de Terrassa l’any 1641.

Pero a les nostres terres se’l coneix per ser l’autor la imatge processional de la Mare de Déu de la Cinta que avui podem admirar al dormitori dels canonges de la Seu Tortosina,dins el marc de la exposició permanent de la Catedral.

També realitzà altres peces per a la nostra catedral tals com la Urna del Dijous Sant (1688) o el Crucifix d’altar (1704); així mateix se li atribueix la realització d’un calze per a la urna del Dijous Sant, regalat pel bisbe fra Sever – Tomàs Auther a la Seu o una planxa amb un gravat amb la representació de la Mare de Déu de l’Estrella, advocació de la Seu.

Fonts Consultades:

• CRUSAFONT SABATER,M. Història de la moneda de la Guerra dels Segadors ( Primera República Catalana) 1640 – 1652. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Institut d’Estudis Catalans.Barcelona, 2001.
• Enciclopèdia Catalana.
• Ilercavònia.wikia.com
• HILARI MUÑOZ SEBASTIÀ, J. L’art litúrgic d’època moderna al voltant de la devoció a la Santa Cinta.

Per saber-ne més:

Processó de la Santa Cinta

Oficis tortosins (III): els argenters

Imatge processional de la Verge de la Cinta. Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/intercat/Fidei/infturis/indrets/cinta/cinta.htm /Fidei/infturis/indrets/cinta/cinta.htm

Se sap molt poc sobre aquest ofici a la ciutat de Tortosa, tot i que durant el segle XIV sembla ser un dels tres centres de producció més importants – Morella, Sant Mateu i Tortosa – del territori de la seva diòcesi. Sorprenentment, els historiadors han ignorat el centre de producció de Tortosa per centrar-se en el dels argenters valencians. Així mateix, es sap que durant el segle XVI la producció argentera estava en una situació de creixement, malgrat la crisi econòmica que assolava el Principat.
Alguns noms d’argenters tortosins foren el d’Antoni Codina (s.XIV), autor d’una custòdia desapareguda -i de la qual es desconeix quina devia ser la seva destinació- i Antoni Codina fill, autor d’unes canadelles d’argent fetes en commemoració de la victòria de les tropes espanyoles a Tunis (1535).

En quan a la producció de peces d’argenteria podem esmentar obres d’artistes foranis com el mestre de Tarragona Pere Ferrer, autor del reliquiari de Sant Eudald, que presenta un punxó de la ciutat de Tortosa; el mestre argenter barceloní Francesc Via, autor de la imatge processional de la Verge de la Cinta (s. XVIII).

Fonts Consultades:

• VIDAL FRANQUET, J. Aportació documental per a l’estudi de l’argenteria Tortosina. Recerca, 7. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Pags. 309-311.
• VIDAL FRANQUET, J. Les imatges de la Mare de Déu de la Cinta. Quaderns de Recerca, 1. Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Pags 65-71.
• VIDAL FRANQUET, J. L’encàrrec de la custòdia de la Sénia en el context de l’argenteria quatrecentista del bisbat de Tortosa. Racó de la Memòria. Lo Senienc, Revista de memòria, natura i llengua. Pags. 13-17.