Un jueu ambaixador del califat de Còrdova: Ibrahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi

Miniatura en mauscrit sefardi. s. XIV. Font: http://paseandohistoria.blogspot.com/2010_02_01_archive.html

Ibrahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi fou un comerciant jueu tortosí que visque en temps del Califat Omeia de Qurtuba (Còrdova). El califa de cordoba el nomenà ambaixador del califat, càrrec que exercí entre els anys 960 i 970. L’any 961 el trobem de missió diplomàtica a la cort del papa Joan XII, i també a la cort imperial de l’emperador del sacre imperi romano – germànic Otto I el Gran. En viatge per Germània l’any 973 passa per Soest, ciutat el radi d’influència de la qual s’estenia des del Bàltic fins a la Mediterrània i des d’Amsterdam fins a Sant Petersburg, a la vella ruta del Hellweg. En aquest viatge passà per Utrech, Maguncia i Fulda, passant pel reialme dels txecs i visitant Praga i Cracòvia (Polonia). Sobre aquestes dues ciutats, els relats d’brahim Ibn al Jaqub al Israili at-Turtushi constitueixen els primers documents escrits sobre les mateixes, on descriu detalladament els costums d’aquests pobles eslaus.

Fonts Consultades:

MIRAVALL, R. Madina Turtuxa. Introducció a la Tortosa Islàmica.Cooperativa Gràfica Dertosense (1999)-

BALAÑÀ, P. Un jueu de Tortosa (Segle X) informador dels geògrafs àrabs medievals. (2008).

Els bahriyyûn ahl al-Andalus de Turtûxa

Làpida fundacional de les drassanes àrabs. Font: http://www.tortosaturisme.cat

Sovint hem sentit a parlar de la ciutat islàmica de Tortosa ( Madîna Turtûxa) com un dels episodis més esplendorosos de la nostra història; formà part d’aquella realitat denominada Al-Andalus i amb la disgregació d’aquest es convertí en un regne de taifes.

Es coneix que aquesta ciutat disposava d’un port  i d’unes drassanes on es reparaven i construïen vaixells que després navegaven pel riu i per ultramar; el port de Madîna Turtûxa posseïa una vitalitat comercial important a través de l’Ebre , ja que era el centre portuari de Lârida (Lleida), de Saraqusta (Saragossa) i  de Castella en el tan vital comerç del blat, dels cereals i de l’oli d’oliva.

És en aquest context on parlen dels bahriyyûn ahl al-Andalus o mariners de la gent andalusina. Les activitats que portaven aquests mariners  anaven des de la marina mercant, la pirateria o les ràtzies a través de les expedicions navals,  possiblement  finançats per la noblesa regional i pels comerciants jueus. 

Sembla ser que responien al perfil d’un grup tribal originari de la Mediterrània Occidental amb bases a Turtûxa (Tortosa), Baggâna (Pechina, a Almeria) o Tanas (Tenes, Algèria); No obstant els escriptors de l’època com al – Himyarî, donaven constància que la majoria provenien de la regió de Turtûxa o de la mateixa ciutat.

Una d’aquestes ratzies més conegudes fou la que portà tres-cents vaixells procedents de Turtûxa comandada per al-Hawwârî i Sulayman ibn Âfiya al – Turtusî per la possessió de Siqiliyya (illa de Sicília), que formava part de les lluites entre musulmans i bizantins per la possessió d’aquesta illa.