L’Arribada del Cinematògraf a Tortosa

La primera projecció cinematogràfica de la ciutat la va portar l’empresa Elíseo Exprés, regentada per l’empresari Manuel Galindo l’any 1897.

Aquesta empresa exhibí per primer cop l’invent al Teatre Principal. La premsa de l’època en destacava les excel·lències d’aquest invent: ” la nueva maravilla denominada el Cinematógrafo…sus efectos son tan sorprendentes que de muchos años a esta parte…no se ha presentado otro invento que haya producido tanta atracción y asombro“.

El primer programa cinematogràfic va incloure les següents projeccions:

1. Fiestas y ferias populares en Burdeos.
2. Comparsa de los enanos de valencia.
3. Entrada de los Czares en París.
4. Una playa de baños en el Havre.
5. Efecto a la inversa de la circulación de una calle.
6. Baile japonés en el Jardín de París.

Les entrades es pagaven segons  “butacas de patio y de anfiteatro con entrada 0,25 centimos;palcos plateas y principales con 6 entradas 1,25 pta.Las demas localidades con entrada 0,15 centimos.”

L’invent es va exhibir en l’escenari del teatre en horari nocturn i durant els dies festius per la tarda.

L’Eliseo Expres va realitzar l’última projecció cinematogràfica el 24 de març de 1897.L’empresa projectaria el seu invent a Castelló de la Plana al Teatre Principal. Més endavant , El 14 d’abril de 1897 es presenta al Teatre Principal una versió actualitzada el cinematògraf, acompanyant les projeccions l’orgue de “Limonier Frères” de Paris. El 2 de novembre de 1897 torna el cinematògraf a Tortosa, i el Teatre Principal exhibeix per segona vegada les primeres projeccions.

El 28 de maig de 1898 es projecten les següents pel·lícules:

1. Desfile de infanteria francesa

2. Derribo de un árbol.

3. Rey de Italia pasando revista.

El teatre principal no fou l’únic lloc de trobada per veure el cimema; a la plaça Alfons XII es situava un pavelló on es feien projeccions nocturnes. Així l’11 de juny de 1896 el cinematògraf  Lumière, propietat del senyor Gimeno, projectava pel·lícules amb aquest invent. La premsa de l’època describia aquest pavelló de la següent manera: ” el vestíbulo del pavellón estaba adornado con banderas y gallardetes con los colores nacionales, y se aumentó también su iluminación con mayor número de lámparas eléctricas… La acreditada banda “Lira Dertosense” que amenizó el acto ejecutando varias composiciones…se merece un entusiasta aplauso por prestarse a tocar sin retribución ninguna..”

Fonts Consultades:

• Diario La Verdad 2 de noviembre de 1897
• Diario La Verdad 14 de Abril de 1897
• Diario La Verdad 24 de marzo de 1897
• Diario La Verdad 28 de mayo de 1898
• Diario La Verdad 10 de junio de 1896
• MAGI, M. La presentació del cinematògraf a Tortosa, i la posterior consolidació de les projeccions ambulants a la ciutat (1897-1900).Recerca 3. 1999.

Per saberne més:

Primers curts dels germans Lumière

El Tortosinisme

Edició nº1 de la Veu de la Comarca (1903)

El Tortosinisme fou un moviment  de caire anticatalanista de naturalesa urbana que sorgí al llarg del segle XIX. Fou un moviment de reacció que es manifestà en l’àmbit polític i lingüístic.

No era un moviment que es destaqués precisament per la unitat ideològica. En l’àmbit polític es diferenciaven dues ideologies oposades: el tortosinisme ultraconservador seccesionista, que s’expresava en castellà, que eren anticatalanistes i espanyolistes, però que defensaven Tortosa i els seus interessos sense voler perjudicar l’estructura de l’Estat; era el pensament de les classes burgeses pudents de la ciutat. Els representaven tortosins il·lustres com Ramon O’Callaghan, Frederic Pastor i Lluís, Josep Foguet o Teodor González i Cabane, Joaquim Bau, Sinesi Sabater, entre altres. Aqui tenim un estracte del diari La Verdad que reflexa el seu pensament i la seva defensa de Tortosa:

“Es costumbre immemorial entre los que hemos nacido en Tortosa, que al preguntarnos, por quien quiera que sea, de dónde somos, o mejor dicho, qué somos, contestamos sin vacilar: TORTOSINOS, no obstante de ser parte de la antigua Gothalania (Cataluña)… pero como la immensa mayoria de mis apreciaciones compatriotas dan inconscientemente la contestación indicada (…) me ha ocurrido la idea de apuntar (…), algunas citas históricas que, (…) son el fundamento de tan secular costumbre:

-¿De dónde es usted? Se pregunta a un hijo de Tortosa.

-De Tortosa,- contesta el interrogado.

-¿Pero es usted catalán, valenciano o aragonés? añade el interpelante.

-No, señor,- replica aquél:- soy tortosino.”

Sinesio Sabater. ¿Porqué Tortosinos y no catalanes?. La Verdad, 4 de enero de 1900.

Edició nº3 de La Verdad (1900)

L’altra cara de la moneda era el tortosinisme d’esquerres, més proper a les classes populars, que s’expresava en català; aquest era un pensament més obert i integrador dins el catalanisme. Els representaven entre altres en Francesc Mestre i Noé; tal i com apuntàvem en una altra pinzellada, Noé era un naciolista convençut que es rebel·lava vers el cap i casal de Barcelona que considerava que els tortosins eren desapassionats vers Catalunya. Amb arguments, ho refutava amb paraules de Cristòfol Despuig:

“(…) tan absolutament se abraça la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloch ad aquest abus los magnànims reys de Aragó. Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda (…) però condemne y reprove lo ordinariament parlar-la entre nosaltres, perquè de asò se pot seguir que poch, que par que són ells venguts, perquè de asò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria y així pareixeria ser por los castellans conquistada el fet està que els castellans volen ser tan absoluts y tenen les coses pròpies en tant y les estranyes en tan poch, que par que son ells venguts a soles del cel y que lo resto dels homens és lo que és eixit de la terra.”

Cristòfol Despuig. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, 1557. Editorial la Renaixença, 1877. Barcelona. Edició facsímil per Lluís Mestre; Tortosa, 1975.

No cal dir que les dues postures foren extremadament irreconciliables a causa del partidisme polític.Els uns i els altres s’expressaren en el camp de la literatura, l’art, el periodisme – molt ultilitzat – i la història. No obstant, les dues postures tendirien a la convivència gràcies a la Generalitat de Catalunya fins la crisi de 1929 i l’interrupció de la convivència sociopolítica sobrevinguda l’any 1936.

Fonts Consultades:

• MIRAVALL R; PARES I ESTIL·LES M. El nacionalisme en el pensament de Francesc Mestre i Noé. Col·lecció Dertosa. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. Tortosa, 1985.
• BAYERRI RAGA, J. Teodoro González i la Tortosa de la Restauració a través de la premsa (1875- 1902). Col·lecció Dertosa. Tortosa, 1996.
• La Verdad. Diario político de noticias e intereses generales. Tortosa (1880-1903)
• El Restaurador. Diario de propaganda católico-social y de avisos.Tortosa (1908-1919).
• La Veu de la Comarca. Setmanari Regionalista de Tortosa. Tortosa (1903-1909).