La construcció d’una resistència heròica: El setge de Tortosa de 1810

Vessaments de sang, sortides suïcides, actes heroics, guerra de guerrilles, audàcia sense precedents… tot plegat podria definir qualsevol batalla en qualsevol guerra dins la historia humana. No obstant, estem parlant d’uns fets que seran d’una importància vital en el futur de la Catalunya de principis del segle XIX. Són els temps de la guerra de la independència i el pais es prepara per a combatre una invasió maquinada perfectament per Napoleó, amb la col·laboració de la ingenuïtat del poder borbònic espanyol i del primer ministre Godoy. Tot plegat es el relat d’una ciutat que tingué la valentia d’enfrontar-se a la màquina de guerra més potent i sofisticada de l’Europa del segle XIX.

Setge de Tortosa de 1810 Font: http://www.congreso.es

Les primeres temptatives franceses

La invasió Napoleònica de Catalunya era un fet; els exèrcits francesos avançaven des del nord i pel sud del país; ja havien caigut heròicament Reus i Girona al 1809, Gandesa, Lleida, Mequinensa, Morella i Ulldecona el 1810, i ara l’exercit imperial francès tenia els ulls posats en la capital de l’Ebre. El mateix Napoleó considerava Tortosa plaça estratègia vital, així que ordena al general Louis Gabriel Suchet el setge i conquesta de la ciutadella tortosina.

En saber-se l’avenç del III Exèrcit francès cap al terme tortosí, el governador de la plaça, el Comte d’Alacha, ordena el reforçament de les muralles i la preparació de la defensa. Tortosa, considerada plaça forta de primer ordre, disposava en el seu interior d’una capacitat artillera de 204 canons amb la següent distribució:

• Castell de la Suda: 54 canons
• Dorsals de la Suda: 34 canons
• Entre dorsals i la Suda: 5 canons
• Fortí del Bonet: 4 canons
• Fortí de la Victòria: 13 canons
• Entre Fortí de la Victòria i el Fortí del Carme: 9 canons
• Fortí del Carme: 13 canonc
• Fortí del Crist: 10 canons
• Fort d’Orleans: 20 canons
• Castell de Tenalles: 42 canons

Al comte també li preocupava el cim del Coll de l’Alba, puix que era una talaia perfecta per dominar la ciutat des del vessant est; hi destina tres-cents homes que també fortifiquen Mig – Camí.

El 4 de juliol de 1810 acampa la divisió del general Laval i es sitúa entre Jesus i Roquetes prop de la fortificació del Cap de Pont; la defensa tortosina respon aixecant el parapet de l’esplanada de Remolins. Es produeixen els primers intercanvis de foc i els primers enfrontaments; Es veu una dona que corre amunt i avall socorrent els ferits i recollint els caiguts, insuflant coratge als seus paisans i ajudant de manera decidida a l’aixecament de les defenses: Càndia Mola “La Titaya”. Mentrestant, dins la ciutat es preparen assalts sorpresa per agafar desprevingut l’enemic. Així, en la primera escomesa que surt de la fortificació del Cap de Pont veiem un tortosi jove, valent, que travessa el riu amb l’exèrcit ciutadà de voluntaris a trobar l’enemic; té només 14 anys i el seu nom es Agustí Francesc Arandi; ell tot sol mata l’oficial francès al comandament. Després de la batalla seria condecorat pel comandant Velasco, cap militar de la plaça, amb tots els honors.

Davant la derrota, els francesos ara els preocuparà isolar la fortificació del Cap de Pont, per la qual cosa intentaràn de totes les maneres possibles cremar el pont de barques; els intents seràn futils davant l’aferrissada defensa del baluard tortosí. La mort dels generals Laval i Paris en la batalla fan reconsiderar l’estratègia de batalla de l’enemic: comencen a cavar trinxeres  i edificar espitlleres per a instal·lació de bateries davant del Cap de Pont. La resposta tortosina no es fa esperar: bombardegen les posicions franceses des del Cap de Pont, el Castell de la Suda, el Temple i Sant Jaume. Mentrestant, el comte d’Alacha procedeix a la evacuació de la ciutat de la població més vulnerable. La nit del 13 de setembre s’ordena que surtin pel portal de Vimpeçol un sergent i onze artillers per instalar una bateria a la vora del riu apuntant a les posicions franceses situades a l’Hort de Giner; objectiu: destruïr els esforços realitzats per l’enemic. Mentrestant, dins la capital de l’Ebre es crea la companyia dels Caçadors de Tortosa, unitat de combat destinada a la defensa – la seva senyera es la imatge de Santa Maria de la Cinta – .

Encerclament de Tortosa

Pero els tortosins ara tenen una raó més per preocupar-se. Els francesos envien reforços i els encapçala el general Suchet en persona. El 15 de desembre arriba a Xerta, on queda establert el seu quarter d’operacions. El general envia el Regiment CXVII; penetren per les muntanyes de Bítem i rodejen Tortosa pel Coll de l’Alba, Mig Camí i la Petja i tanquen el Camí del Mig, tot incomunicant la ciutat pel nord, excepte el camí del barranc del Célio. Ha començat l’etapa més dura del setge.

Plànol del setge de Tortosa. Font: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Secretaria de Estado de Cultura)

La batalla

Previa a la primera escomesa seriosa, els francesos obren solcs i trinxeres i construeixen a corre-cuita plataformes per a instal·lar les seves peces d’artilleria; els francesos han ideat un pla d’atac enginyós: realitzaran un atac de distracció des de la ribera dreta de l’Ebre mentre els seus sapadors van obrint un solc cap a la fortificació del Cap de Pont i un altre en direcció al baluard de Sant Pere. l’Objectiu: atacar el fortí d’Orleans. Els atacs simultanis desorienten els defensors de la ciutat, que veuen els progressos formidables de l’enemic mercès als 1600 sapadors que treballen en els 3 fronts simultàniament. Això succeïa la nit del 20 de desembre.

Però el pitjor està per arribar; la nit del 21 de desembre els francesos amplien la trinxera d’Orléans i milloren les dues restants, tot i els bombardejos constants de les defenses tortosines. La nit següent, la del 22 de desembre, l’enemic finalitza la trinxera d’Orléans.  No obstant, el bombardeig tortosí desfa aquestes bateries i trinxeres i els francesos s’han de retirar.

La nit del 23 de desembre les bateries tortosines no deixen de fustigar les posicions enemigues; el fustigament es combina amb sortides sorpresa  fora de la muralla de la ciutat que dispersen els francesos pero que no son efectives, puix que els treballs de trinxera no es deturen. Tampoc els assalts sorpresa des del Cap de Pont han tingut èxit, ja que han estat rebutjats.

Jean Charles Joseph Rémond (1795-1895) Le général de division Suchet, commandant le 3ème corps de l’armée d’Espagne, reçoit la capitulation de la ville de Tortosa, 2 janvier 1811 (detail). Font: ca.wikipedia.org

El nadal de 1810 es la nit més dura. Dins la ciutat la moral comença a minvar, en part a causa de l’escassetat de queviures i la pujada de preus d’aquestos. Es produeixen disturbis. L’artilleria tortosina, no obstant, obre foc contra l’enemic sense pietat. L’atac produeix en un principi l’efecte desitjat i la infanteria catalana es llança contra l’enemic acarnissadament des del baluard de Sant Pere a cop de baioneta, pero els francesos reaccionen de la mateixa manera a l’ordre de Suchet i els nostres defensors han de retirar-se cap a l’interior de les muralles. L’artilleria tortosina torna a bombardeijar les posicions franceses. Es produeix una altra escomesa, ara des del Castell d’Orleans, es una batalla cos a cos que delma els francesos però no lo suficient: les bateries franceses ja s’han instal·lat.

Ja som a la nit del 26 de desembre; els francesos intenten entrar pel baluard de Sant Pere tot perllongant la trinxera d’aquest sector fins a la plaça d’armes de la fortificació. Els tortosins, en adonar-se’n, surten com un llamp i delmen els francesos a cop de baioneta, però els sapadors enemics aconsegueixen arribar a la plaça d’armes. El baluard s’ha perdut.

La nit del 27 de desembre l’enemic supera les dificultats geogràfiques fins al fortí d’Orléans i fan arribar la trinxera d’aquest sector al mateix. El dia 28, els tortosins ja es veuen molt acorralats i comencen a bombardeijar les bateries enemigues; la mort plana sobre els francesos; mentrestant, es produeix un assalt sorpresa per part de les milícies tortosines des del portal del Rastre en direcció al fortí d’Orléans. Els joves soldats passen literalment per damunt dels francesos. Un altre assalt es produeix des del Portal del Temple; aquí la tàctica tortosina canvia de camp obert a guerrilla tot destruïnt les avançades franceses a cop de foc i sang. El contraatac enemic no es fa esperar, i despres d’una lluita ferotge fan retrocedir els tortosins fins a les muralles. La lluita entre les forces assetjants i les assetjades està en taules!.

Els intensos combats es perlloguen durant les següents nits del 28, 29, 30 i 31 de desembre. Durant aquestes dates els francesos aconsegueixen obrir diferents bretxes a les muralles.

La rendició

Serà l’1 de gener de 1811 quan l’enemic entri a la ciutat i signi al dia següent la capitulació davant Suchet. S’Iniciarà, doncs, l’ocupació francesa de Tortosa fins al 18 de maig de 1814.

Fons consultades:

• MIRAVALL, RAMON. Entorn a la Tortosa Napoleònica. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. TORTOSA, 1985.