Guillem Ramon I de Montcada, Senescal de Barcelona i Castlà de la Suda

Guillem Ramon de Montcada. Font: http://montcadaireixac.blogspot.com

Fill de Guillem I Senescal de Barcelona i de la dama Agnès, participà en la conquesta de Turtuxa l’any 1148 al costat del comte Ramon Berenguer IV. El comte li deixà una tercera part de les rendes comtals. actuà com a castlà de Ramon Berenguer IV en el repartiment de les donacions territorials. No obstant, no conforme amb aquest repartiment es querella contra el comte i presentà aquesta davant la Cúria Comtal. 

El senescal acusava al comte de no haver rebut la part que li corresponia, que figurava en document escrit. El text del judici es definien els drets i obligacions que a Guillem Ramon de Montcada li corresponien per dret:  la part de les quèsties sobre els andalusins i els jueus; la part de la  concessió i exercici de l’almostelafia – percentatge dels beneficis generats per el rescat de captius -, la soberania i jurisdicció sobre el fruit de les rendes de les heretats dels que habiten la ciutat. Així mateix el comte prohibia al Senescal  la imposició de nous drets i acceptar noves càrregues i prestacions en treball dels andalusins.

Fonts consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200).Universitat de Barcelona. Servei de Publicacions Universitat de València, 2001.

Edificis desapareguts (II): Sant Miquel dels Templers

Claustre del monestir de Santa Clara. Font: www.turismoporespana.ar/tortosa

El 31 de desembre de 1148 es produeix la capitulació de la Turtuxa musulmana, el comte Ramon Berenguer IV repartí l’antic territori tortosí entre els seus aliats. Del repartiment el temple adquirí la cinquena part de la senyoria de Tortosa, segons els pactes de 1143 aprovats conjuntament amb el comte, la Casa de Montcada i els genovesos. Un dels sectors dels que prengueren possessió correspon a l’actual barri de Santa Clara on es construïria al segle XIII el convent que li dóna el nom. Segons alguns autors com Joan Fuguet i Sans, es probable que l’origen del convent fos aquesta església primigènia que els templers construïren per al barri . A mitjan segle XIII s’instal·laren les monjes clarisses, que ajudades pel rei Jaume II, construïren el seu convent.  De la suposada antiga església encara es poden admirar cinc arcs diafragma, visibles entre d’altres llocs, desde la pujada al castell de la Suda.

Fonts consultades:

FUGUET SANS, J. L’arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau editor.Barcelona, 1995.

PAGAROLAS, L. La comanda del Temple de Tortosa. Primer període (1148-1213). Cooperativa Gràfica Dertosense, 1984.