Anthonie Van den Wijngaerde, un paisatgista flamenc a la Tortosa del segle XVI

Vista realitzada des de ponent per Anthonie Van den Wijngaerde l’any 1563.  Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/pics/fotos/dibuix1p.jpg

Conegut com Antonio de Bruselas o Antonio de las Viñas (1525-1571), fou un paisatgista flamenc al servei de Felip II. Va figurar com a pintor de cambra del mateix monarca i visqué a la Cort. 

Felip II li encarregà la realització d’un inventari gràfic de les ciutats més importants de la Península, encàrrec que comença a realitzar l’any 1562. A la seva mort, ja havia realitzat 62 dibuixos de ciutats, entre les quals es trobaven les de Tortosa.Les vistes de ponent i del nord que realitzà de la ciutat el pintor, són les primeres representacions pictòriques més antigues – de moment – que es coneixen de Tortosa. 

En les dues vistes destaquen la gran visió de composició que posseïa el pintor, on figuren els elements bàsics de la ciutat de l’època – per exemple, les cases de l’antic raval de la creu, el riu Ebre o el pont de barques a la vista realitzada des de ponent; la Suda, la torre del Célio, el desaparegut portal de Vimpeçol i el llenç de muralla, o el sector de l’antic call-, dibuixats en proporció prop a lluny.

No obstant, hem de pensar que es tracta d’un encàrrec reial, i per tant, un esbós que es podia utilitzar amb finalitats militars  per a les guerres d’aquells temps.

Fonts Consultades:

• BAILA PALLARÉS M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Editorial Antinea, 1999.
• KAGAN L., R. Ciudades del siglo de oro. Las vistas españolas de Anton Van den Wyngaerde.Madrid; El Viso, 2008.

Per saber-ne mes:

• Wikipedia
• Museu Nacional d’Art de Tarragona

Oficis tortosins: l’Hostaleria a l’edat mitjana i moderna

Vista del Palau episcopal. Autor: Manel Zaera

Segons l’Enciclopedia Catalana l’hostal es “on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries (…). Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta (…). Generalment els hostals de fora de les ciutats eren establerts en els camins públics i en llocs de mercat (…)“. 

Hi ha referències a l’existència d’aquests establiments durant la baixa edat mitjana i edad moderna a la ciutat de Tortosa. Així, cap a l’any 1272 hi ha referència d’un establiment anomenat Hospital de la Grassa, tot i que es de suposar que hi devien haver més establiments d’aquest tipus, ja que les Costums de Tortosa esmenten que “la farina sia criada en tot obrador hostal o casa”.

Així mateix en el coronatge i maridatge de l’any 1561 ja hi consten cinc hostalers i un bodegoner. Un d’aquests hostals era l’hostal de Joan Rovira. Segons Hilari Muñoz i Sebastià – Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l’edat moderna (1553-1642) – era un establiment molt ben situat al Portal del Pont de Barques, ocupant el solar de l’actual edifici adjacent al Palau Episcopal, vora l’antiga casa de la ciutat i la Casa del diputat del General (Carrer Dr. Ferran i Clua).

Sembla ser que l’edifici es dividia en catorze àmbits ( , una part pública destinada a menjador, dormitori de viatgers i entrada i una part privada. Les habitacions no eren gens luxoses ja que el mobiliari era gairebé espartà (normalment es composa d’un llit, una cadira i una tauleta); a més l’higiene brillava per la seva absència.

Fonts Consultades:

MUÑOZ SEBASTIÀ, J.H. Alguns aspectes de la vida material a Tortosa durant l’Edat Moderna a Tortosa. Editorial Cooperativa Gràfica Dertosense. 1997.

ROVIRA SALVADOR-J. Els nobles de Tortosa (segle XVI).Consell Comarcal del Baix Ebre. Cooperativa Gràfica Dertosense. 1996.

VILA , M. A. Tortosa al segle XIII. Vida i Costums dels Tortosins. Editorial El Llamp. 1986.