L’illa invisible

Vistes de Ferreries d’Anton van Wijngaerde (Segle XVI).
Font: http://www.festadelrenaixement.cat

Insulae Tortuosae, així l’anomenaren els Genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Tortosa l’any 1148. Es difícil imaginar-seactualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, segons Ramon Miravall en la seva obra  “Dellà lo Pont de Barques”,  “l’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà Pont del Català (…)”.Anys abans de Miravall, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa; en la seva obra “Colón tal cual fué” i  la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample.

Al segle XII El comte va demanar l’ajuda a la Républica de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Era una legió de mercenaris genovesos que l’ajudaren a la conquesta d’Almeria. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. L’any 1150, la república ven la seva part de l’illa a la Parròquia, fins l’any 1289 en que la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa.

Que va portar al Genovesos a desferse’n de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria i d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la. L’illa va anar desapareixen en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el braç que formava l’illa – el braç es situava front a la ciutat de Roquetes – . Durant la riuada de 1866 l’Ebre va tornar a formar temporalment l’antic braç. Un fet que la població podia observar des del punt més alt del casc urbà: el castell de la Suda.

Fonts Consultades:

• MIRAVALL  DOLÇ, RAMON.- Dellà lo Pont de Barques : Illa de Gènova, Raval de la Creu, la Casota, Sant Vicent i les Ferreries. Cooperativa Gràfica Dertosense, Editorial. Tortosa 1998.
• MIRAVALL  DOLÇ, RAMON. Replanteig causal de la conquesta de Tortosa. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE.- Colón tal cual fué : los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada. Tortosa : Talleres Gráficos Algueró y Baiges, 1960.
• BAYERRI BERTOMEU, ENRIQUE. Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII (1148-1516). Tortosa: Imp. Algueró y Baiges, 1961.

Guillem Ramon I de Montcada, Senescal de Barcelona i Castlà de la Suda

Guillem Ramon de Montcada. Font: http://montcadaireixac.blogspot.com

Fill de Guillem I Senescal de Barcelona i de la dama Agnès, participà en la conquesta de Turtuxa l’any 1148 al costat del comte Ramon Berenguer IV. El comte li deixà una tercera part de les rendes comtals. actuà com a castlà de Ramon Berenguer IV en el repartiment de les donacions territorials. No obstant, no conforme amb aquest repartiment es querella contra el comte i presentà aquesta davant la Cúria Comtal. 

El senescal acusava al comte de no haver rebut la part que li corresponia, que figurava en document escrit. El text del judici es definien els drets i obligacions que a Guillem Ramon de Montcada li corresponien per dret:  la part de les quèsties sobre els andalusins i els jueus; la part de la  concessió i exercici de l’almostelafia – percentatge dels beneficis generats per el rescat de captius -, la soberania i jurisdicció sobre el fruit de les rendes de les heretats dels que habiten la ciutat. Així mateix el comte prohibia al Senescal  la imposició de nous drets i acceptar noves càrregues i prestacions en treball dels andalusins.

Fonts consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200).Universitat de Barcelona. Servei de Publicacions Universitat de València, 2001.

La participació occitana en la conquesta de Turtuxa (any 1148)

Cavaller occità (representació) Font: Pedro II de Aragón

Els cavallers occitans eren vassalls del comte Ramon Berenguer IV i formaven part de l’host comtal durant el setge de Turtuxa fins a la seva caiguda a la fi de 1148. De la host en destaca en Guillem VI de Montpeller “el Gran” que comandà l’esquadró que atacà la ciutat per darrera des de les seves serralades. 

Altres personatges que hi participaren foren Ermengarda I vescomtessa de Narbona, i Berenguer, abat de Grassa.

Guillem de Montpeller signà dos documents amb Ramon Berenguer IV. El primer, durant el setge, quan només restava la Suda per conquerir,  actuà de testimoni en la donació a la Catedral  de Sant Llorenç de Gènova de dues terceres parts de l’illa de l’Ebre que hi havia enfront de la ciutat -l’illa de Gènova (actual Ferreries)-; el segon document, signat el 24 de setembre de 1148, de la donació de l’alfòndec – fondit –  (lloc on estaria situada la futura llotja i el barri de pescadors)  i diversos immobles, als habitants de Narbona per la seva participació en l’empresa comtal, conseqüència que  es va traduïr  amb una gran immigració occitana cap a Tortosa.

Fonts Consultades:

VIRGILI, A. Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat de València 2001.

Edificis desapareguts (II): Sant Miquel dels Templers

Claustre del monestir de Santa Clara. Font: www.turismoporespana.ar/tortosa

El 31 de desembre de 1148 es produeix la capitulació de la Turtuxa musulmana, el comte Ramon Berenguer IV repartí l’antic territori tortosí entre els seus aliats. Del repartiment el temple adquirí la cinquena part de la senyoria de Tortosa, segons els pactes de 1143 aprovats conjuntament amb el comte, la Casa de Montcada i els genovesos. Un dels sectors dels que prengueren possessió correspon a l’actual barri de Santa Clara on es construïria al segle XIII el convent que li dóna el nom. Segons alguns autors com Joan Fuguet i Sans, es probable que l’origen del convent fos aquesta església primigènia que els templers construïren per al barri . A mitjan segle XIII s’instal·laren les monjes clarisses, que ajudades pel rei Jaume II, construïren el seu convent.  De la suposada antiga església encara es poden admirar cinc arcs diafragma, visibles entre d’altres llocs, desde la pujada al castell de la Suda.

Fonts consultades:

FUGUET SANS, J. L’arquitectura dels templers a Catalunya. Rafael Dalmau editor.Barcelona, 1995.

PAGAROLAS, L. La comanda del Temple de Tortosa. Primer període (1148-1213). Cooperativa Gràfica Dertosense, 1984.