Pinzellades de Tortosa

Bloc sobre història de Tortosa

Posts Tagged ‘segle XVI

Anthonie Van den Wijngaerde, un paisatgista flamenc a la Tortosa del segle XVI

leave a comment »

Vista realitzada des de ponent per Anthonie Van den Wijngaerde l’any 1563. 
Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/pics/fotos/dibuix1p.jpg 

Conegut com Antonio de Bruselas o Antonio de las Viñas (1525-1571), fou un paisatgista flamenc al servei de Felip II. Va figurar com a pintor de cambra del mateix monarca i visqué a la Cort. 
Felip II li encarregà la realització d’un inventari gràfic de les ciutats més importants de la Península, encàrrec que comença a realitzar l’any 1562. A la seva mort, ja havia realitzat 62 dibuixos de ciutats, entre les quals es trobaven les de Tortosa.Les vistes de ponent i del nord que realitzà de la ciutat el pintor, són les primeres representacions pictòriques més antigues – de moment – que es coneixen de Tortosa. 
En les dues vistes destaquen la gran visió de composició que posseïa el pintor, on figuren els elements bàsics de la ciutat de l’època – per exemple, les cases de l’antic raval de la creu, el riu Ebre o el pont de barques a la vista realitzada des de ponent; la Suda, la torre del Célio, el desaparegut portal de Vimpeçol i el llenç de muralla, o el sector de l’antic call-, dibuixats en proporció prop a lluny.
No obstant, hem de pensar que es tracta d’un encàrrec reial, i per tant, un esbós que es podia utilitzar amb finalitats militars  per a les guerres d’aquells temps.
Fonts Consultades:
  • BAILA PALLARÉS M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Editorial Antinea, 1999.
  • KAGAN L., R. Ciudades del siglo de oro. Las vistas españolas de Anton Van den Wyngaerde.Madrid; El Viso, 2008.
Per saber-ne mes:
Anuncis

Written by David Jiménez Fotografia

febrer 24, 2011 at 19:03

Les epidèmies de Pesta a Tortosa

leave a comment »

Els avenços mèdics actuals han fet desaparèixer al món occidental les epidèmies clàssiques que han assolat el continent al llarg dels segles. No obstant, en el passat han estat nombroses les pandèmies que han mermat la població europea i que han afectat a Tortosa. Algunes en van ser:
La pesta negra (1347)

La pesta negra.
Font: http://arquehistoria.com/historias/la-peste-negra-en-europa

La pesta negra fou una de les pandèmies més virulentes que afectaren a l’Europa medieval del final de la primera meitat del segle XIV. Es creu que Tortosa es va veure afectada per aquesta terrible malaltia, que segurament arribà a la ciutat a través del seu port marítim, puix que era per mar, a través de les ciutats costaneres com arribaven les malalties a altres indrets. Catorze anys abans (1333), també en ocorregué una altra declarada a la ciutat de Barcelona que també haguera pogut afectar Tortosa.
Les pestes del segle XVI
Entre 1520 i 1598 set epidèmies de pesta afectaren la ciutat sent les més virulentes les que es van donar els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en els seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
La guerra dels Segadors (s.XVII)
L’any 1647 es declara una epidèmia de pesta a València; la noticia alertà a les autoritats tortosines del moment puix que amb la ciutat del Túria mantenien relacions de comerç per mar, l’epidèmia sembla ser que es temia que entrés no només pel port tortosí, sino pels destacaments de soldats valencians que arribaven a la ciutat. Davant aquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de presència al municipi, els procuradors de la ciutat demanaren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelona davant el creixent nombre de morts ocorreguda a  l’hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir l’epidèmia. Davant la situació, el governador militar , Monsieur de Lennay, ordenà la evacuació immediata de la ciutat; els habitants de Tortosa passaren a residir extramurs fins la contenció i eliminació del mal.
La febre groga (1821)
En aquest cas l’epidèmia es va declarar aquell mateix any a Barcelona, i entrà a Tortosa a través del seu port, portada per la tripulació del llagut Verge de la Cinta. La primera víctima fou un fabricant de sabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casa nostra, es va propagar amb una rapidesa extraordinària, començant pel Carrer Santa Catalina, Carrer Costa de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dir que la calor va ser-ne el catalitzador principal, ja que els fets ocorregueren a l’agost de 1821.
El cordo sanitari establert per les autoritats catalanes (Junta superior de Sanitat de Catalunya) va establir una serie de mesures com l’avis a tota la ciutat de la presència de la malatia i un mètode de curació per fer-la front. Al desembre de 1821 la malatia havia remès.
Bibliografia:
  • MUÑOZ J., QUEROL E. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1650).Curial, Barcelona, 1999.
  • SAUCH N. La febre groga de 1821 a Tortosa: origen, propagació, prevenció i mètode de curació de la malaltia. Recerca, 8. 2005.
  • DESPUIG, C. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Curial, Barcelona, 1981.
Per saber-ne més:

Written by David Jiménez Fotografia

Desembre 1, 2010 at 12:58

Les bandositats cinccentistes

with 2 comments

Coneixem a la Tortosa del cinc-cents com una de les èpoques més esplendoroses de la ciutat, contextualitzada en una Catalunya en plena decadència. No obstant, no es pot afirmar que això fos ben bé així, ja que la documentació de l’època demostra que les desigualtats entre les classes socials, tant econòmicament com per raons de llinatge o per motius religiosos era ben palesa.
Aprofundint en aquest context, i respecte a la classe dirigent, sembla ser que l’oligarquia tortosina esta submergida en un clima de lluites o bandositats. Aquestes enfrontaven dos grans grups: d’una banda, els Oliver de Boteller, dels que prenien part els llinatges dels Despuig, els Curto, els Garret i uns quants dels Jordà; l’altre bàndol era comandat pels Sebil de Canyissar. 
En ocasions les bandositats podien arribar a ser molt violentes, tant que en diverses ocasions el virrei  ordenà al gobernador que supervises personalment els casos. Normalment el governador enviava agutzils per fer la feina menys agradable. 
Posarem alguns exemples: l’any 1532 és enviat l’agutzil Pere Pau Amat de Palou per arribar a una concordia entre les parts enfrontades per una bandositat – Sembla ser que s’hi arribà al 1533 -. No obstant, aqui no es van acabar puix que es van anar repetint episodis que obligaren a l’arrest dominiciliari d’alguns dels seus integrants, entre els quals es trobà el mateix Cristòfor Despuig. Ell, l’any 1565 es va enfrontar juntament amb el seu fill als seus antics aliats els Oliver de Boteller, enfrontament que va tenir com a resultat la crema de la casa d’un comissari inquisidor de Tortosa. Aquesta acció calificada de greu per la Inquisició, li va costar a Despuig l’empresonament a València. Despuig al·legava que el comissari actuava interessadament en favor  del lloctinent Inquisidor de la ciutat, casualment Pere Oliver de Boteller.
Fonts Consultades:
  • QUEROL I COLL, E. Cristòfol Despuig i les bandositats tortosines de mitjan segle XVI. Dossier: Bandolerisme i Bandositats.Recerca,  9 (2005).
  • ALCOBERRO I PERICAY, A. Presentació: El bandolerisme a les Terres de l’Ebre (Segles XVI-XVIII). Dossier: Bandolerisme i Bandositats.Recerca, 9 (2005).

Written by David Jiménez Fotografia

Novembre 26, 2010 at 14:06

davidjimenezfotografiasite.wordpress.com/

La fotografia es una serie de detalles dirigidos magistralmente por la mente que observa

Fernando Cebolla

Social Media Manager / Online Marketing

Bloc d'Amics dels Castells i del Nucli Antic

Just another WordPress.com weblog

Viatge per Catalunya

Bloc sobre història de Tortosa