El mostassaf de Tortosa



Mostassaf. Font: El Mercadal V.O.



El mostassaf era una figura encarregada del control dels aliments i de la inspecció de pesos i mesures. Així mateix, s’ocupaven de les funcions de policia, higiene pública, de la regulació dels preus i les lleis gremials. Aquest “jutge” d’època medieval era un càrrec habitual en la majoria de ciutats medievals. Per posar alguns exemples podem citar els mostassafs d’Eivissa, Mallorca,  València o Barcelona.

El càrrec de mostassaf apareix a Tortosa molt abans que el rei Pere III el Cerimoniós donés aquest privilegi a la ciutat l’any 1363. Algunes de les obligacions que havien de fer front els mostassafs tortosins eren les de reconeixer els carrers de la ciutat i del seu terme, el compliment de les regulacions en la realització de les construccions privades, el bon estat dels carrers i de les places públiques, d’acord amb el Consell de la Ciutat. A Tortosa, a diferència d’altres ciutats com Vic, no era una figura que suscités gaire confiança, tal i com mostra la documentació de la època amb algunes impugnacions importants.

Fonts consultades:

• VIDAL FRANQUET, J. Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2008.
• PONS A., Llibre del Mostassaf a Mallorca. Mallorca 1949.
• SOBERANAS, A.J. Llibre del Mostassaf a Eivissa. Eivissa, 1947.
• BAJET I ROYO, M. El mostassaf a Barcelona i les seves funcions al segle XIV, Edició del “Llibre de les Ordinacions”. Barcelona, 1994.

 

 

 

Les epidèmies de Pesta a Tortosa

Els avenços mèdics actuals han fet desaparèixer al món occidental les epidèmies clàssiques que han assolat el continent al llarg dels segles. No obstant, en el passat han estat nombroses les pandèmies que han mermat la població europea i que han afectat a Tortosa. Algunes en van ser:

La pesta negra (1347)



La pesta negra. Font: http://arquehistoria.com/historias/la-peste-negra-en-europa



La pesta negra fou una de les pandèmies més virulentes que afectaren a l’Europa medieval del final de la primera meitat del segle XIV. Es creu que Tortosa es va veure afectada per aquesta terrible malaltia, que segurament arribà a la ciutat a través del seu port marítim, puix que era per mar, a través de les ciutats costaneres com arribaven les malalties a altres indrets. Catorze anys abans (1333), també en ocorregué una altra declarada a la ciutat de Barcelona que també haguera pogut afectar Tortosa.

Les pestes del segle XVI

Entre 1520 i 1598 set epidèmies de pesta afectaren la ciutat sent les més virulentes les que es van donar els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en els seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

La guerra dels Segadors (s.XVII)

L’any 1647 es declara una epidèmia de pesta a València; la noticia alertà a les autoritats tortosines del moment puix que amb la ciutat del Túria mantenien relacions de comerç per mar, l’epidèmia sembla ser que es temia que entrés no només pel port tortosí, sino pels destacaments de soldats valencians que arribaven a la ciutat. Davant aquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de presència al municipi, els procuradors de la ciutat demanaren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelona davant el creixent nombre de morts ocorreguda a  l’hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir l’epidèmia. Davant la situació, el governador militar , Monsieur de Lennay, ordenà la evacuació immediata de la ciutat; els habitants de Tortosa passaren a residir extramurs fins la contenció i eliminació del mal.

La febre groga (1821)

En aquest cas l’epidèmia es va declarar aquell mateix any a Barcelona, i entrà a Tortosa a través del seu port, portada per la tripulació del llagut Verge de la Cinta. La primera víctima fou un fabricant de sabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casa nostra, es va propagar amb una rapidesa extraordinària, començant pel Carrer Santa Catalina, Carrer Costa de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dir que la calor va ser-ne el catalitzador principal, ja que els fets ocorregueren a l’agost de 1821.

El cordo sanitari establert per les autoritats catalanes (Junta superior de Sanitat de Catalunya) va establir una serie de mesures com l’avis a tota la ciutat de la presència de la malatia i un mètode de curació per fer-la front. Al desembre de 1821 la malatia havia remès.

Bibliografia:

• MUÑOZ J., QUEROL E. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1650).Curial, Barcelona, 1999.
• SAUCH N. La febre groga de 1821 a Tortosa: origen, propagació, prevenció i mètode de curació de la malaltia. Recerca, 8. 2005.
• DESPUIG, C. Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Curial, Barcelona, 1981.

Per saber-ne més:

• La davallada demogràfica de la Catalunya Medieval
• Diari Solà: Sobre la pesta negra, a partir d’un fragment del Decameró de Boccaccio

Les bandositats cinccentistes

Coneixem a la Tortosa del cinc-cents com una de les èpoques més esplendoroses de la ciutat, contextualitzada en una Catalunya en plena decadència. No obstant, no es pot afirmar que això fos ben bé així, ja que la documentació de l’època demostra que les desigualtats entre les classes socials, tant econòmicament com per raons de llinatge o per motius religiosos era ben palesa.

Aprofundint en aquest context, i respecte a la classe dirigent, sembla ser que l’oligarquia tortosina esta submergida en un clima de lluites o bandositats. Aquestes enfrontaven dos grans grups: d’una banda, els Oliver de Boteller, dels que prenien part els llinatges dels Despuig, els Curto, els Garret i uns quants dels Jordà; l’altre bàndol era comandat pels Sebil de Canyissar. 

En ocasions les bandositats podien arribar a ser molt violentes, tant que en diverses ocasions el virrei  ordenà al gobernador que supervises personalment els casos. Normalment el governador enviava agutzils per fer la feina menys agradable. 

Posarem alguns exemples: l’any 1532 és enviat l’agutzil Pere Pau Amat de Palou per arribar a una concordia entre les parts enfrontades per una bandositat – Sembla ser que s’hi arribà al 1533 -. No obstant, aqui no es van acabar puix que es van anar repetint episodis que obligaren a l’arrest dominiciliari d’alguns dels seus integrants, entre els quals es trobà el mateix Cristòfor Despuig. Ell, l’any 1565 es va enfrontar juntament amb el seu fill als seus antics aliats els Oliver de Boteller, enfrontament que va tenir com a resultat la crema de la casa d’un comissari inquisidor de Tortosa. Aquesta acció calificada de greu per la Inquisició, li va costar a Despuig l’empresonament a València. Despuig al·legava que el comissari actuava interessadament en favor  del lloctinent Inquisidor de la ciutat, casualment Pere Oliver de Boteller.

Fonts Consultades:

• QUEROL I COLL, E. Cristòfol Despuig i les bandositats tortosines de mitjan segle XVI. Dossier: Bandolerisme i Bandositats.Recerca,  9 (2005).
• ALCOBERRO I PERICAY, A. Presentació: El bandolerisme a les Terres de l’Ebre (Segles XVI-XVIII). Dossier: Bandolerisme i Bandositats.Recerca, 9 (2005).