Oficis tortosins (V): Els llibreters.

Llibre de les Costums de Tortosa
Font: enciclopedia.cat

Una de les tradicions més arrelades dels territoris de parla catalana i valenciana, ha estat sempre la llibreria. Ja a  l’edat mitjana ja es citen edicions en els cartularis, els testaments i d’altres documents. Al segle XIII, a València cal fer menció el negoci del llibreter d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos, que es dedicava a produïr còpies de l’Alcorà, mentre que a Barcelona en el mateix període era coneguda la llibreria d’en Pere Posa.  A mesura que el nombre de llibreters augmenta, es creen els gremis de llibreters, com el de Barcelona, reconegut pel Consell de Cent l’any 1446.

A Tortosa, potser que la història d’aquest ofici s’ha perdut en el temps, o  probablement hagi seguit una línia semblant a la de la resta de ciutats de Catalunya. El cas es que el testimoni més antic d’una llibreria a Tortosa, es remunta a l’any 1760, on es menciona la llibreria Oliveres i que evolucionaria fins a la llibreria Viladrich, que tancà portes el 31 de desembre de 2005 , i de la qual va ser hereva l’actual llibreria la  2 de Viladrich.

La història de la llibreria Viladrich es, si mes no, interesant: es una de les llibreries més antigues d’Europa, amb més de dos segles i mig d’història, i  que representa l’ànima de  l’ofici  amb que va néixer juntament amb d’altres llibreries encara més antigues que sobreviuen a Catalunya: la de llibreter i no la de venedor de llibres. D’això en podem donar exemples ben clars a la nostra ciutat: la Llibreria Voltes, la llibreria Querol, la llibreria Blanch, la llibreria Antoni Matheu o llibreria Fontcuberta, la llibreria El Parc, la llibreria Berenguer, i així molts més. De fet no es estrany que alguna  d’aquestes llibreries  alhora fessin d’editors i distribuïdors: alguns dels propietaris d’aquests establiments estaven vinculats a publicacions com La Voz del Bajo Ebro, La Verdad o El Estandarte Católico.

Ara, des de fa temps, les grans superfícies han volgut suplir el paper d’aquests establiments familiars, que generació rera generació han estat dipositàries del coneixement de ciutats i pobles i que la crisi i la competència brutal s’han encarregat de liquidar. Personalment, m’agradava submergir-me dins les seccions locals d’alguna d’aquestes llibreries, perque sabia que amb el savi consell del llibreter de vocació trobaria aquell llibre únic i irrepetible que no és enlloc més, només allí.

Fa menys d’una setmana, es va otorgar un prestigiós premi a la llibreria la  2 de Viladrich , el II Memorial Pere Rodeja, atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya. Es un reconeixement important que no cal oblidar, perque qui realment vetllen la nostra cultura literària, son els mateixos llibreters.

Fonts Consultades:

• PANISELLO GAMUNDI, QUIMO. La Vida Tortosina (1939-1979). Volum 1. Onada Edicions. Benicarló, 2011.
• GIRALT, ESTEVE. Adiós a 245 años de libros. Cierra en Tortosa una de las librerías más antiguas de Europa. LA VANGUARDIA. 01-02/01/2006.
• Enciclopèdia.cat