Anthonie Van den Wijngaerde, un paisatgista flamenc a la Tortosa del segle XVI

Vista realitzada des de ponent per Anthonie Van den Wijngaerde l’any 1563.  Font: http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/pics/fotos/dibuix1p.jpg

Conegut com Antonio de Bruselas o Antonio de las Viñas (1525-1571), fou un paisatgista flamenc al servei de Felip II. Va figurar com a pintor de cambra del mateix monarca i visqué a la Cort. 

Felip II li encarregà la realització d’un inventari gràfic de les ciutats més importants de la Península, encàrrec que comença a realitzar l’any 1562. A la seva mort, ja havia realitzat 62 dibuixos de ciutats, entre les quals es trobaven les de Tortosa.Les vistes de ponent i del nord que realitzà de la ciutat el pintor, són les primeres representacions pictòriques més antigues – de moment – que es coneixen de Tortosa. 

En les dues vistes destaquen la gran visió de composició que posseïa el pintor, on figuren els elements bàsics de la ciutat de l’època – per exemple, les cases de l’antic raval de la creu, el riu Ebre o el pont de barques a la vista realitzada des de ponent; la Suda, la torre del Célio, el desaparegut portal de Vimpeçol i el llenç de muralla, o el sector de l’antic call-, dibuixats en proporció prop a lluny.

No obstant, hem de pensar que es tracta d’un encàrrec reial, i per tant, un esbós que es podia utilitzar amb finalitats militars  per a les guerres d’aquells temps.

Fonts Consultades:

• BAILA PALLARÉS M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Editorial Antinea, 1999.
• KAGAN L., R. Ciudades del siglo de oro. Las vistas españolas de Anton Van den Wyngaerde.Madrid; El Viso, 2008.

Per saber-ne mes:

• Wikipedia
• Museu Nacional d’Art de Tarragona

Edificis desapareguts (III): L’adoberia o pelleria

Vista panoràmica de Tortosa al segle XVI des del nord (Anton Van Wijngaerde. 1563) . Detall de l’adoberia. Osterreichische Nationalbibliotek de Viena.  Font : http://www.tortosa.altanet.org/ajtms/tortosa/frenai/epocac.htm

L’edifici de la adoberia es trobava al sector nord de la ciutat, situat foramurs al davant del desaparegut portal de Vimpesol – sortida de l’actual carrer Major de Remolins-. Ocupava una gran extensió de terreny, tot reseguint el pany de muralla des del dit portal fins a entrar en el camí de l’actual barranc del Célio. L’estructura de l’edifici es componia de tres naus cobertes  i un espai compartimentat a l’aire lliure que ocupava la major part de la superfície.

Segons es desprèn de les Costums de Tortosa  els cuiros i les pells arribaven preparats a les adoberies de Tortosa per transformar-les en matèries primeres cap als diferents oficis de la ciutat tals com sabaters, corretgers, i pellissers. De la materia prima transformada se’n podien fer diferents productes acabats; en el cas del cuir, selles de muntar, cabestres, frens, sabates i corretges . En canvi, en el cas de les pells se’n podien obtenir calçat i pergamins per a l’escriptura, per exemple. 

Fonts consultades:

VIDAL FRANQUET, J.  Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Biblioteca Abat Oliva. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

BAILA I PALLARÉS, M. La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà. Ed. Antinea. 1999.

VILA I COMAPOSADA, M.A. Tortosa al segle XIII. Vida i Costums dels Tortosins.Col·lecció Antropologia. Ed. El Llamp, 1986.