Apunts sobre el velòdrom

Velòdrom Municipal. Fotografia: David Jiménez

El ciclisme  ha estat un dels esports més connaturals de les nostres terres. Nascut a Tortosa com una conseqüència lògica del vehicle durant molts anys utilitzat pels ciutadans per recorrer les distàncies entre els diferents nuclis dispersos de població, va néixer el nostre velòdrom en un temps en que el ciclisme en pista era incipient i poc conegut dins l’Estat.

Estem a la postguerra, una època difícil, la majoria de la ciutat havia quedat devastada, incloent les instalacions esportives dels clubs esportius que fins llavors havien donat forma a l’esport tortosí. Es en aquestes circumstàncies quan l’alcalde de Tortosa Esteban Albacar Ferrando, s’adona de les necessitats de lleure i esbarjo que necessitaven els joves tortosins de l’època; es llavors quan encarrega a l’arquitecte municipal Agustí Bartlett la construcció d’un complex esportiu, avui dia conegut com l’estadi municipal. Incloïa un camp de futbol, piscines, pistes de bàsquet, pistes d’atletisme i el velòdrom.

Primer es construïren el camp de futbol i el velòdrom, al que seguiren posteriorment la resta d’instalacions com les piscines, les pistes d’atletisme el pavelló polisportiu, etc.  Però ens centrem en el velòdrom ara.

Després de la seva inauguració l’any 1943, se’n fa càrrec de la seva explotació el Club Esportiu Tortosa. Durant aquest temps s’organitzen dos campionats d’Espanya de ciclisme en pista, competicions que van posar el nom de Tortosa sobre el mapa esportiu estatal. Més tard va prendre el relleu la penya ciclista Ja arribarem. Es pot destacar la creació del Torneig Intervelòdroms, el primer de Catalunya i l’Estat. Els èxits de la Penya, amb corredors professionals fitxats arreu de l’estat, omplen aviat les grades del velòdrom en cada competició.

Mantenir el nivell era força difícil, i les dificultats econòmiques de la participació en els desplaçaments a competicions en els altres velòdroms estatals van fer que a poc a poc la afició s’anés perdent, al mateix temps que el deteriorament del velòdrom pel pas del temps, sense cap mena de manteniment, rematés la feina.

Així i tot, l’existència de diferents clubs de ciclisme a la ciutat manifesta que aquesta afició encara està viva, i davant la polèmica iniciativa del consistori tortosi de transformar l’espai insignia de l’esport tortosí en pistes de Padel, la ciutadania ha de manifestar-se per a que no desaparegui i només el recordem en fotos d’arxiu.

Per saber-ne més:

• VIÑAS LATORRE, E. Història d’un velòdrom. Tortosa. Impremta Querol SL. 2008.
• HOMEDES CURTO, A. El velòdrom. La Veu de l’Ebre, 24/12/2004.

Altres: